1. Totes les històries ja han estat explicades.
Per tant, el que fa un text interessant va més enllà de la història: el suspens, la veu, la connexió amb l’experiència prèvia del lector.
2. Escrivim per vanitat o per necessitat d’expressió.
3. Un llibre pot ser un producte d’entreteniment o una expressió cultural.
4. Qualsevol que sigui el tipus de llibre, en principi neix amb la voluntat de ser llegit, bé per un públic determinat, bé pel gran públic.
Aquesta voluntat, inherent a l’escriptura, acosta o endinsa qualsevol llibre en l’òrbita del mercat i les seves lleis i, conseqüentment, determina el seu procés de creació.
5. Per escriure cal una certa tècnica que depèn del tipus de llibre.
Sigui quin sigui el tipus de llibre, hi ha un apartat de la tècnica que passa pel control de la llengua i dels fonaments de la narració.
El que tingui l’autor al cap en el moment d’iniciar el projecte determina el procés de creació i la tècnica a utilitzar.
6. La divisió comercial entre llibres de ficció i de no ficció predetermina els de ficció com a productes d’entreteniment i els de no ficció com a expressió cultural i/o descripció i/o interpretació de la realitat.
7. A la pràctica, qualsevol llibre d’una o altra categoria és o tendeix a ser dins l’òrbita del mercat i, en conseqüència, cap llibre quedaria al marge de les seves lleis.
8. Un autor de bestsellers és algú que ha connectat, voluntària o involuntàriament, amb l’expectativa d’entreteniment del gran públic, moltes vegades impulsat per eines de màrqueting que solen ser finançades per les editorials.
9. Sovint es confon l’èxit de vendes amb la qualitat literària.
Els principals interessats a distingir ambdós conceptes són els autors desconeguts pel gran públic, amb l’objectiu de salvaguardar el valor de les seves creacions.
10. Els premis literaris s’orienten a partir de criteris econòmics i deixen de banda la qualitat literària.
Els principals defensors d’aquesta afirmació són els autors que mai no han guanyat cap premi o cap premi de rellevància.
Be First to Comment