“Aterratge”. Eva Piquer.

Aterratge, de l’Eva Piquer, és una novel·la escrita a fragments, 173 si no m’he descomptat. Fragments de tot just una línia el més curt a unes dues pàgines i escaig el més llarg.

*

Aterratge explica, al menys, tres històries diferents que s’interrelacionen. cada una d’aquestes històries s’aixeca amb un conjunt de fragments que s’intercala amb els fragments dels conjunts que expliquen les altres, al menys, dues històries.

*

Aterratge no té índex.

*

Primera història.
L’aterratge forçós d’un avió militar estatunidenc sense víctimes mortals, a Islàndia, al 1973, narrat pel propi pilot.

*

Segona història.
El viatge de la protagonista a veure les restes de l’avió estavellat al 1973.

*

Tercera història.
La superació d’un drama personal que, segurament, sigui realment “la història”.

*

A banda dels fragments directament associats a les tres històries, n’hi ha d’altres que funcionen com a enllaços, com a elements cohesionadors i, caldria demanar-li a l’autora, potser una mica com a farciment.

*

Altres fragments són o contenen concessions a l’estètica, de vegades amb màximes que semblen orientades al “lector-subratllador”.

*

Aterratge és una autoficció en el sentit que “l’autor és també el narrador i el personatge principal” (Wikipèdia).
Per suposat, a partir d’aquí, qualsevol semblança amb la realitat serà, segons li convingui a l’autora, pura coincidència.

*

Annie Ernaux és una autora representativa de l’autoficció. L’Esdeveniment és una novel·la curta escrita amb fragments que circumnaveguen al voltant d’un fet traumàtic i determinant en la vida de la narradora: un avortament quan tenia tot just 23 anys. Aterratge evoluciona una mica la proposta de l’Annie Ernaux incorporant una història aliena (l’aterratge narrat pel pilot) a la seva pròpia.

*

No és el mateix el destí que l’atzar. El primer pot implicar un cert determinisme que descarrega l’home de qualsevol culpabilitat o responsabilitat. El segon pot implicar un cert nihilisme que deshumanitza l’existència.

Aterratge flirteja, una mica de lluny, més estèticament que real, amb l’atzar.

*

Cada fragment s’intueix destil·lat, escrit i estudiat, podat i corregit cercant una certa precisió narrativa que, diria, aconsegueix amb escreix.

*

El to d’Aterratge pot ser el d’una supervivent d’un accident aeri que no ha superat el trauma, que el narra al terapeuta intentant controlar una mica les emocions; el de la veu en off del documental que explica el trauma de l’autora. Un punt distant. Un punt freda. Un punt no te m’acostis tant.

*

Un llibre rodó. Un artefacte perfectament construït. Potser, ja m’ho direu, un pel massa ?

*