Skip to content

Categoria: Annie Ernaux

“Aterratge”. Eva Piquer.

Aterratge, de l’Eva Piquer, és una novel·la escrita a fragments, 173 si no m’he descomptat. Fragments de tot just una línia el més curt a unes dues pàgines i escaig el més llarg.

*

Aterratge explica, al menys, tres històries diferents que s’interrelacionen. cada una d’aquestes històries s’aixeca amb un conjunt de fragments que s’intercala amb els fragments dels conjunts que expliquen les altres, al menys, dues històries.

*

Aterratge no té índex.

*

Primera història.
L’aterratge forçós d’un avió militar estatunidenc sense víctimes mortals, a Islàndia, al 1973, narrat pel propi pilot.

*

Segona història.
El viatge de la protagonista a veure les restes de l’avió estavellat al 1973.

*

Tercera història.
La superació d’un drama personal que, segurament, sigui realment “la història”.

*

A banda dels fragments directament associats a les tres històries, n’hi ha d’altres que funcionen com a enllaços, com a elements cohesionadors i, caldria demanar-li a l’autora, potser una mica com a farciment.

*

Altres fragments són o contenen concessions a l’estètica, de vegades amb màximes que semblen orientades al “lector-subratllador”.

*

Aterratge és una autoficció en el sentit que “l’autor és també el narrador i el personatge principal” (Wikipèdia).
Per suposat, a partir d’aquí, qualsevol semblança amb la realitat serà, segons li convingui a l’autora, pura coincidència.

*

Annie Ernaux és una autora representativa de l’autoficció. L’Esdeveniment és una novel·la curta escrita amb fragments que circumnaveguen al voltant d’un fet traumàtic i determinant en la vida de la narradora: un avortament quan tenia tot just 23 anys. Aterratge evoluciona una mica la proposta de l’Annie Ernaux incorporant una història aliena (l’aterratge narrat pel pilot) a la seva pròpia.

*

No és el mateix el destí que l’atzar. El primer pot implicar un cert determinisme que descarrega l’home de qualsevol culpabilitat o responsabilitat. El segon pot implicar un cert nihilisme que deshumanitza l’existència.

Aterratge flirteja, una mica de lluny, més estèticament que real, amb l’atzar.

*

Cada fragment s’intueix destil·lat, escrit i estudiat, podat i corregit cercant una certa precisió narrativa que, diria, aconsegueix amb escreix.

*

El to d’Aterratge pot ser el d’una supervivent d’un accident aeri que no ha superat el trauma, que el narra al terapeuta intentant controlar una mica les emocions; el de la veu en off del documental que explica el trauma de l’autora. Un punt distant. Un punt freda. Un punt no te m’acostis tant.

*

Un llibre rodó. Un artefacte perfectament construït. Potser, ja m’ho direu, un pel massa ?

*

 

 

 

“L’esdeveniment”. Annie Ernaux


L’Annie Ernaux, Nobel de Literatura del 2022, va avortar clandestinament quan tenia 23 anys, quan l’avortament a França encara era una pràctica il·legal. “L’Esdeveniment”, eufemisme amb el que Ernaux es refereix al seu avortament, és la novel·la breu en que recupera aquella experiència gràcies, en part, a les notes, breus, de la seva agenda de llavors. La proposta d’Ernaux, a partir d’aquestes notes, és ser fidel al que va passar, al que va viure i al que va sentir. És una narració autobiogràfica molt abans que una autoficció. En principi, el que Ernaux ens presenta, tot i el filtre literari, és el que va passar o, si més no, el que ella creu que va passar, o fins i tot el que recorda que va passar.

Aquesta narració autobiogràfica que a estones flirteja amb el que podríem anomenar un fals dietari, es construeix sobre un tot de breus fragments de text, de la mateixa manera que la nostra memòria, especialment la de fets llunyans, acostuma a ser abans un conjunt de “flashos” que no pas un record lineal i complet dels fets. Hi ha una certa combinació entre els fragments que directament recuperen records i reflexions presents que parlen de la relació entre els records i, per exemple, les notes de l’agenda, així com alguna reflexió sobre el propi fet literari. Aquesta construcció del text sobre breus fragments és, segurament, el tret característic de la novel·la, el que ens la situa com a exercici de descripció d’aquella experiència determinant a partir de la memòria i del record.

La primera persona i el llenguatge planer i comprensible facilita la identificació de qui llegeix fins i tot amb la pròpia introspecció de la narradora. Hom pot sentir-se fàcilment en la pell de la narradora a poc que es deixi portar per la seva veu. Altra cosa és com de còmode es senti qui llegeixi, que segurament dependrà de la seva opinió al respecte de l’avortament.

A partir d’aquí, Ernaux fa transversalment palesa una sèrie de temes i qüestions que sí bé formen part de la novel·la, potser han eclipsat el molt que de literari té el text. Qüestions com el context social i legal de la França de principis dels anys seixanta del segle passat, les relacions entre classe socials, les relacions familiars, la qüestionabilitat, o no, de les pràctiques mèdiques clandestines i, sobre tot, el paper de la dona, els drets de la dona sobre sí mateix i el seu cos, la desigualtat de gènere.

“L’Esdeveniment” aixeca passions i revifa ‘etern debat’ sobre l’avortament allà on arriba, però per l’Annie Ernaux, tan important com fer emergir “l’esdeveniment” era apressar-lo literàriament:

«L’autèntic objectiu de la meva vida tal vegada és aquest: que el meu cos, les meves sensacions i els meus pensaments esdevinguin escriptura.»

— Annie Ernaux

Cal llegir-lo.


“L’esdeveniment”
Annie Ernaux
Ed. Angle Editorial.
Traducció de Valèria Gaillard