Al meu poble n’hi una, d’aquestes cabines telefòniques reconvertides en mini-llibreries o, millor dit, en mini-biblioteques públiques, obertes i gratuïtes. Algú, ves a saber per què, se n’encarrega del seu manteniment.
Aquesta de les imatges ja porta un grapat d’anys operativa. “Kabina Kultural” l’han rebatejat.
Al principi no donava, com es diu, un duro per ella, però va aguantant i aguantant. De tant en tant algú (o alguns/es, amb nom “Komando Kultural”), li dedica una mica del seu temps, perquè habitualment la cabina-biblioteca està força endreçada i fins i tot neta.
Cal reconèixer el mèrit d’aquesta mena de bibliotecaris (o bibliotecàries) en una època en que els llibres comencen a fer una certa nosa a les cases. “Els llibres són invasors” deia la mare. Ho són perquè mica en mica en vas comprant i mica en mica van ocupant les parets de casa fins no deixar ni un centímetre lliure. És una qüestió de temps: tard o d’hora arriba un moment en que cal desfer-se’n. Re-Read és una opció, Hamelyn és una altra, però molta gent senzillament els porta a la deixalleria. Amb una mica de sort, a la deixalleria poden tenir un espai per recuperar llibres i, en el pitjor dels casos, es trinxaran i tornaran a ser pasta de paper (que sempre és millor que cremar-los…)
Amb aquesta pèrdua de valor del llibre llegit (i oblidat), que algú els hi doni una nova oportunitat a travès de una vella cabina telefònica reconvertida, és tot un què i sí, em sembla que té el seu mèrit i que és d’agrair. Si una sola persona que no tenia intenció de llegir, fent una passejada es troba davant la cabina, fica el nas per curiositat i, com qui no vol la cosa se’n porta un llibre que acaba llegint, ja haurà valgut la pena, oi?
M’agradaria trobar-me algun dia amb una d’aquestes ànimes altruistes i fer-li un grapat de preguntes però sobre tot una: per què?
En coneixeu algú que “tingui” la seva cabina-biblioteca endreçadeta?
