L’home que plantava arbres és un llibre particular. En català, l’editorial “El cercle de Viena” en fa un magnífic treball: el text del francés Jean Giono ve afortunadament acompanyat de les il·lustracions de Francesc Viladot i epilogat per una reflexió salvadora del geògraf i naturalista Martí Boada.
El text està format per un paràgraf que calça 4 capítols o blocs (no numerats ni titulats) que conclouen en un altre paràgraf final que tanca l’estructura. En total mitja horeta tres quarts de lectura d’unes 70 paginetes que conformen una novel·la curta o potser més exactament una novel·la curta il·lustrada tot i que, en rigor, L’home que plantava arbres no passa de ser tot just una història: un relat, un relat breu.
La contraportada del llibre resumeix perfectament el relat:
“En una comarca erma i deshabitada de la Provença, un pastor solitari planta arbres, milers d’arbres. Aquesta és la història d’Elzéard Bouffier, un home de muntanya que, sense que ningú en sàpiga res, decideix transformar el paisatge que l’envolta. I mentre el país es debat en la Primera Guerra Mundial, i després la Segona, ell continua plantant arbres incansablement, fins a cobrir les muntanyes de verdor i canviar per sempre la vida de tots els habitants de la regió”
Aquest resum no amaga res. No hi ha racons, tant la història com el tractament del personatge principal Elzéard Bouffier són transparents: una d’aquelles històries que potser per la seva simplicitat arrelen en la memòria col·lectiva i van passant de generació en generació de lectors (des del 1953)
Resulta revelador les darreres línies del text que els editors aporten a la solapa:
“Quan li preguntaven sobre la història d’Elzéard Bouffier i la seva moativació a l’hora d’escriure-la, Giono sempre deia: M’agradaria fer estimar els arbres o, per ser més exactes, fer estimar el fet de plantar arbres”.
Només?. Sembla que no: No hi ha gaire més a afegir excepte que L’home que plantava arbres és el segon llibre més venut a França després del Petit Príncep. Pot ser ens manca un cert coneixement de la vida i obra de Jean Giono, o potser del sentir francés, que ens ajudi a contextualitzar adequadament la càrrega interior del seu Ezéard.
En qualsevol cas, una molt bona edició d’un molt breu text que probablement ens deixarà més aviat indiferents.
Si més no, sorprenent.
Fitxa tècnica
Jean Giono
L’home que plantava arbres.
Traducció d’isabel-Clara Simó.
Epíleg de Martí Boada.
Editorial “El cercle de Viena”, Barcelona 2008.
72 pàgines. 14,50 €
Altres lectures de L’home que plantava arbres:
http://amicsarbres.blogspot.com/2006/08/un-home-que-plantava-arbres.html
http://paraulesimots.blogspot.com/2008/09/lhome-que-plantava-arbres.html
Magnífic curtmetratage sobre el text de Giono
http://carmematas.blogspot.com/2008/03/lhome-que-plantava-arbres.html