Skip to content

Categoria: Incipits

Així comença “Tornar al bosc”, de l’Emília Illamola

El prat verd no s’acaba mai, els rajos de sol ho dauren tot i l’olor d’herba tendra m’omple el pit. Estranyament conscient, somio que somio una escapada lluny, molt lluny. Quan em desperto amb la ment plena d’imatges, la claror del dia s’escola per entre les escletxes mentre la ciutat dorm enllà, als peus d’Horta.

Aixeco la persiana, la calitja difumina el contorn de les teulades. Un colom es passeja impacient, amunt i avall pel voladís de la teulada de l’edifici del davant, i amb la tassa del cafè a la ma em pregunto si és el mateix d’ahir.

Emília Illamola
Tornar al bosc
Quaderns de la Font del Cargol amb Cossetània Edicions
Valls 2024

Així comença “Els meus dies al cafè Torunka”, del Satoshi Yagisawa

Aquella misteriosa dona, de nom Chinatsu Yukimara, va aparèixer per primer cop a la cafeteria Torunka un diumenge de finals d’any.

Potser perquè tothom estava atrafegat amb els preparatius de la revetlla, aquell dia a la cafeteria hi regnava una calma inaudita. Tret de la visita d’algun client habitual i veí del barri pels volts del migdia, la resta de la jornada no havia entrat ningú més.

 

Satoshi Yagisawa
Els meus dies al cafè Torunka
Traducció de Marta Moya
Ed. Navona. Barcelona 2025

Així comença “L’espai immens: quaderns de Namíbia”, del Joan Barril i el Vicenç Villatoro.

 

Amb el pas dels anys,
l’espai s’encongeix i el temps s’accelera.
Viatjar és una manera de combatre-ho.
Eixamplar l’horitzó, fer gran l’espai
i alentir el pas dels dies, carregant-los
de coses noves i desconegudes.
Retornar a la infantesa
quan el pati de casa era tot un món
i les tardes d’estiu, l’eternitat.

Barril, Joan i Villatoro, Vicenç
L’Espai immens: Quaderns de Namíbia
Ed. Amsterdam llibres, Badalona 2008

 

 
 

Així comença “LLei de fugues”, del David Obon

Mentre la flaire del carbó que el fogoner atrafegat llançava directament a la gola d’aquella bèstia li arribava transportada per la brisa marina, en Pierre, palplantat al bell mig de les vies, aixecava el cap vers les estrelles de darrera vegada.

David Obón Bayod
Llei de fugues.
Maig 2023

 

Així comneça “Si una tarda de juliol un borinot”, del Pep Puig

Es veu que la casa estava a punt d’esfondrar-se i no ho sabíem. O això és el que ens van dir abans d’esfondrar-la. Les bigues: podrides. Tèrmits. Per sort ja feia anys que no hi vivia ningú, i l’únic que vam haver de fer va ser una mica d’inventari del que volíem rescatar. No va sortir una llista gaire llarga, potser perquè de seguida ens vam adonar que de tot el que ens hauria agradat salvar de debò ja no en quedava res.

Pep Puig.
Si una tarda de juliol un borinot.
L’altra editorial
2023

 

Així comença “El rastre blau de les formigues”, del Ponç Pons

De les llargues caminades que d’al·lot feia amb mon pare pel camp, record l’esperit d’uns homes, la majoria anarquistes, que tenien un hort amb arbres fruiters, una caseta i un ca.
Em va semblar que allò era un ideal de vida, i Thoreau -“És aquí i no en cap altre lloc que hi ha el nostre paradís”- m’ho va confirmar.

Ponç Pons
El rastre blau de les formigues
Ed. Quaderns Crema, Barcelona 2014.

 

Així comença “Arrancad las semillas, fusilad a los niños”, del Kenzaburo Oé

1. LA LLEGADA
Dos de los nuestros habían huido durante la noche, y por eso no nos pusimos en camino antes de que amaneciera, como era habitual. Para matar el rato, tendimos al débil sol de la mañana nuestros bastos capotes verdes, todavía húmedos a causa del diluvio caído la noche anterior, y contemplamos las turbias aguas del río, que entreveíamos más allá de unas higueras que se alzaban al otro lado del camino, del que nos separaba un seto bajo. La intensa lluvia había dejado el camino lleno de surcos, por los que corría un agua cristalina. El río bajaba muy crecido, porque aguas arriba se había roto una presa por la acción conjunta de la lluvia y el deshielo, y su corriente embravecida emitía un sordo rugido y arrastraba perros, gatos y ratas muertos a una velocidad vertiginosa.

Kenzaburo Oé
Arrancad las semillas, fusilad a los niños
Ed. Anagrama.1999
Traducción: Miguel Wandenbergh

 

Així comença “La princesa y el pescador”, de la Minh Tran Huy

Cuando yo era pequeña, el mundo era maravillsamente tranquilizador, me imaginaba como Cenicienta o Piel de Asno, y daba por sentado el triunfo del los buenos sobre los malos, el renacer de las huérfanas como princesas y la metamorfosis de los patitos feos en graciosos cisnes. Uno podía ser pobre y sufrir malos tratos por parte de una madrastra, pero algo de ingenio, virtud y algunas hadas salvaban siempre al situación. BAstaba con desconfiar de los lobos, dar las gracias a enanos y cazadores, mirar más allá de las bestiales apariencias para descubrir un príncipe disfrazado, y el truco había funcionado.

Minh Trao Huy
La princesa y el Pescador
Ed. La otra orilla. Grupo Norma Editorial. Barcelona 2008
Prólogo de Enrique Vila-Matas
Traducción de Manuel Serrat Crespo