Ara bé, què significa ser escriptor?
Segurament, a nivell popular, significa dedicar-s’hi i guanyar-s’hi la vida escrivint, publicant i, per descomptat, venent. Però no. No és el meu cas.
Ara com ara, el que he publicat ha estat possible gràcies a una editorial especialitzada en acompanyar els autors en els seus processos d’autopublicació. El cert és que jo no he hagut de fer res, perquè ells (ella) se n’han encarregat de tot, i probablement, empès per la il·lusió de la publicació, ha estat un plaer comunicar-me amb aquesta editorial. Ja ho sabeu, quan per primera vegada t’arriben les galerades…
Publicar d’una altra manera, a través d’una editorial, diguem-ne, convencional —és a dir, aconseguir que una editorial convencional hagués seleccionat el meu manuscrit i l’hagués afegit com a títol al seu catàleg— hauria estat tot un món. Potser hauria trigat anys, i potser ho hauria aconseguit, però potser no, i el llibre seguiria a les fosques, al calaix d’algú, sense cap sortida possible.
Posar un llibre a la venda a Internet és fàcil, extraordinàriament fàcil (i gratuït). De sobte estàs indexat en un munt de grans portals de venda en línia, tots dient exactament el mateix del teu llibre, que no és sinó el text de la contraportada. Molts venedors (que està molt bé), pocs compradors (que no està tan bé).
Tenir un llibre a la venda, encara que només sigui a Internet, que algú el pugui comprar, que algú l’hagi comprat i llegit, és una cosa extraordinària. Però la probabilitat que algú a qui tu no li hagis parlat del llibre el trobi i el compri tendeix a zero. Ningú no se’l trobarà mai al taulell d’una llibreria. Tinc llibre, però, tret del meu cercle social més estret, no tinc lectors. És cert que això no és, en absolut, una exclusivitat dels llibres autopublicats; ho és, diria, de la majoria de llibres d’escriptors i escriptores no reconeguts pels compradors de llibres. Però en aquest tipus de llibres és, diguem-ho així, més feridor: al no tenir editorial (convencional), no tens ningú interessat a arribar al lector, no tens mediador, no tens ningú a qui li interessi que el teu llibre es mogui. I no es mou. Gens. I escrivim per ser llegits, per sostenir el nostre ego literari.
En aquesta tessitura, l’única opció per ser llegits és intentar ser mínimament conegut per, després, a les llibreries o als portals web, ser mínimament reconegut; que el nostre nom soni als lectors o, si més no, als compradors de llibres. De moment, l’única forma que se m’acut per ser conegut, per ser després reconegut en el moment de la tria i de la compra, és via Internet. I això és un inconvenient, perquè les xarxes socials requereixen un temps que em resulta excessivament car i, a més, les més populars resulten un martiri de publicitat i continguts quasi ofensius que, deixem-ho dir així, afebleixen el senderi. Així, les xarxes són, al mateix temps, part de la solució i part del problema.
Una mica per ideologia, una mica per salut mental i una mica per coherència personal, intento sortir de les grans xarxes, Tret de Mastodon. Mastodon és ideal: no té publicitat, els trolls no són habituals, els extrems irracionals tampoc. Però… som quatre gats mal comptats, i gent amb qui intercanviar històries relacionades amb l’escriptura i la lectura, tres, i en català, dos.
Ja tinc un llibre a la venda. Ara vaig a pel següent, clar i en català. Ja no tinc la urgència del novell, ja sé què és veure el meu nom a la portada d’un llibre, així que m’ho prendré amb calma i faré dos o tres intents a través d’editorials convencionals.
El que espero de la relació amb una editorial convencional és, no tan sols la publicació i distribució, és clar, sinó també conèixer l’anomenat sector del llibre una mica des de dins, voldria tenir l’experiència del procés quan jo no sóc el client sinó el mitjà de l’editorial per intentar vendre, recuperar la inversió i guanyar una mica de diners. Voldria fer presentacions, participar en taules, signar llibres… Fer-ho almenys una temporada, al menys amb un llibre, i saber si l’escriptor publicat via editorial convencional se sent diferent a l’escriptor publicat via editorial d’autopublicació, si formar part del circuit de la indústria del llibre en català aporta alguna cosa de valor a l’escriptor, al sentir-se escriptor.
Il·lusions de l’ego literari, suposo.
Foto: Vivien Leigh llegint (reading is sexy)
