Categoria: Ramiro Zafra Ríos

II. ALGUNES NAUS MAI NO TORNEN.

Descalç.
Sense fer soroll.
Només ella entre les ombres.
Només ella m’atura
davant la porta.

La seva mà sent la fredor
del bronze sobre el meu pit.

Ni una sola paraula.

L’abordo amb la meva por.
Tanca els ulls.
El seu silenci m’encoratja.

Tots dos sabem
que els vents no sempre són propicis
i que algunes naus mai no tornen.

Però el seu silenci ja em mulla els peus,
i ja cauen les amarres
i ja s’estremeixen els arbres.

I. VIGÍLIA

Una copa de vi
sobre la taula,
una clau de bronze,
un grapat de terra.

Fa olor de ressaca de mar,
de nit incerta,
d’oli cremant a les torxes,
d’espera calma.

Tot està disposat,
sacrificades les hecatombes,
vessades les libacions,
desxifrats els auguris.

Tot ha estat dit.
Tot escrit.