“El viatge”, de Luigi Pirandello (Petits Plaers, de Viena Edicions)

Novel·la breu, molt breu, ràpida i fàcil de llegir, sense racons, directa i clara, senzilla i il·lustradora del Luigi Pirandello, Nobel de Literatura al 1934 i fascista confés en els anys més esfervescents del fascisme italià dels anys trenta. Fascista per conveniència venen a dir (o netejar) moltes veus. Suposo que, per conveniència o no, un fascista és un fascista i a la història i malauradament a l’actualitat, em remeto.

Però seguint a Roland Barthes, “l’autor és mort” i, si em permeteu, mort ha de continuar.

Arribo a “El viatge” perquè han entrat a casa, com un vendaval, mitja col·lecció de “Els petits plaers” de Viena Edicions, i aquest, “El viatge”, traduït de l’italià pel Narcís Comadira, va ser el primer llibre d’aquesta col·lecció que em va caure a les mans.

Val a dir, per context, que “El viatge” va ser escrit al 1910, per tant un bon grapat d’anys abans de la militància fascista de Pirandello i tot i que se li podrien buscar les pesigolles al text, no sembla confirmar cap tesis proto-fascista o pre-fascista.

“El viatge” tracta d’una vídua, a la Sicília de principis del segle XX, que per un tema de salut ha d’emprendre un viatge per trobar una cura i, diguem-ho així, descobreix el món.

Es diu “El viatge” però bé  s’hagués pogut dir “Petita finestra per fer-li una ullada a l’essència de la família a la Sicília de principis del segle XX” o “Rol de la dona siciliana a principis del XX”, o “El despertar de la dona siciliana de principis del XX”, perquè tot això i molt més queda atrapat en el text:

• El paper de la dona ala Sicília de principis del XX
• La tradició siciliana (que també podria ser per exemple… andalusa)
• El contrast entre allò rural i allò urbà
• El progrés tecnològic i la transformació de les societats
• L’amor, la mort i el temps perdut

Es llegeix, com qui diu, en una estona, i mentre s’està immers en la lectura, el lector s’endinsa en el paisatge d’aquella Sicília fins a sentir-la pròpia i familiar.

Un llenguatge senzill i entenedor de mena que fa de “El viatge”, sens dubte, un Petit Plaer.