Investigació d’abast sobre l’escriptura creativa a presó

Programació educativa a la presó

Els programes d’escriptura creativa a les presons modernes es basen en aquesta rica tradició i serveixen com a component vital d’iniciatives educatives més àmplies. Aquests programes no només proporcionen una sortida per a l’autoexpressió, sinó que també fomenten el pensament crític, les habilitats essencials i el creixement personal (per exemple, Beasley, 2015 ).

Com a subconjunt d’iniciatives educatives, els programes d’escriptura creativa ofereixen als presos una oportunitat única per participar en l’autoreflexió, l’expressió emocional i el desenvolupament personal, alhora que mitiguen alguns dels danys ben documentats associats a l’incarceració (per exemple, Gussak, 2009 ; Johnson, 2008 ; Schwan, 2011 ).

A més, aquests programes poden actuar com a pont cap a oportunitats educatives més àmplies, fomentant una cultura d’aprenentatge i rehabilitació dins de l’entorn penitenciari.

Alguns estudis recents, com ara la metaanàlisi de RAND Corporations del 2013 sobre els programes d’educació penitenciària, suggereixen que l’educació no només millora la reincidència i els resultats laborals de les persones empresonades, sinó que també és una mesura rendible per a aquestes millores ( Davis et al., 2013 ).

El moviment del càstig a la rehabilitació a través del treball i l’educació es va formalitzar amb el mandat de les Nacions Unides el 1957, que estableix que l’educació dels reclusos és un dret humà bàsic que fomenta la rehabilitació i la reinserció a la societat ( Farrell et al., 2001 ). A Austràlia, diversos governs estatals tenen legislació que reconeix el dret a l’educació dels reclusos.

Aquestes idees subratllen en conjunt els diversos avantatges dels programes educatius a les presons, en particular les iniciatives d’escriptura creativa. En oferir als reclusos vies per al desenvolupament personal i l’adquisició d’habilitats, aquests programes no només ajuden a la rehabilitació, sinó que també promouen objectius socials més amplis, com ara la reducció de les taxes de reincidència i la facilitació d’una reintegració reeixida a la societat.

Escriptura creativa i intervencions basades en les arts

Els programes d’escriptura creativa a les presons sovint se situen entre el que es podria anomenar iniciatives “educatives” i “basades en les arts” i ofereixen beneficis d’ambdós tipus de programes, com ara el desenvolupament d’habilitats i l’aprenentatge estructurat (programes educatius) i l’expressió artística i els beneficis terapèutics (programes basats en les arts).

És important distingir entre l’escriptura creativa com a eina dins d’un conjunt més ampli d’eines (per exemple, la redacció d’un diari en cursos de comportament criminogènic) i l’escriptura creativa com a metodologia i enfocament educatiu. També hi ha una valuosa distinció entre l’escriptura creativa com a eina purament terapèutica —el que sovint s’interpreta vagament com a “artteràpia”— i els cursos d’escriptura creativa que proposen múltiples beneficis de l’escriptura més enllà de la teràpia personal. Ezell i Levy (2003) han identificat dos tipus de programes “basats en les arts” a les presons que reforcen aquesta distinció: els que dirigeixen terapeutes professionals que proporcionen “artteràpia” amb finalitats terapèutiques, i els que faciliten artistes i escriptors que, tot i no estar formats com a terapeutes, entenen el valor de l’art per enriquir la vida de les persones.

També és important posar en primer pla la part “creativa” de l'”escriptura creativa”, distingint entre les formes d’instrucció de l’escriptura que privilegien l’alfabetització o la competència d’escriptura dels programes que tenen com a objectiu desenvolupar “habilitats d’escriptura creativa” i produir resultats d’escriptura que siguin recognosciblement “creatius”. Segons Appleman (2013) , l’escriptura creativa d’aquest tipus és una manera útil de millorar el potencial creatiu, fomentar l’amor per la llengua i oferir una forma d’autoexpressió ( Appleman, 2013 ).

Els programes penitenciaris d’escriptura creativa també tenen el potencial de fomentar el compromís i la identitat culturals, com ara el programa “The Dreaming Inside” a Nova Gal·les del Sud, Austràlia, que és específicament per a presoners aborígens i illencs de l’estret de Torres ( Marchetti i Nicholson, 2020 ).

Marchetti i Nicholson (2020) assenyalen que iniciatives senzilles com ara els programes d’escriptura creativa es poden utilitzar per alterar radicalment les experiències d’aprenentatge de les persones que probablement van tenir dificultats a l’escola i que podrien haver perdut l’interès per l’aprenentatge ( Marchetti i Nicholson, 2020 ).

L’escriptura creativa a la presó pot contribuir a la rehabilitació dels reclusos, donar suport al desenvolupament d’un autoconcepte positiu i ser beneficiosa per a l’individu, beneficiosa per a la gestió institucional i beneficiosa per a la societat ( Littman i Sliva, 2020 ).

Els programes basats en les arts, inclosa l’escriptura creativa, també poden ajudar a millorar l’estat d’ànim d’un reclús i disminuir la depressió, rebent elogis o podent expressar-se ( Littman i Sliva, 2020 ).

L’escriptura creativa pot millorar l’autoestima i la confiança, cosa que és particularment útil per a aquells que han experimentat desavantatges i pèrdua de poder al llarg de la seva vida i mentre van ser empresonats ( Brewster, 2014 ; Cheliotis i Jordanoska, 2016 ). Els tallers d’escriptura, juntament amb altres iniciatives educatives a la presó, també proporcionen un accés vital a les persones empresonades a contactes i xarxes socials, professionals i culturalment rellevants per permetre’ls construir relacions de confiança ( Solbakken i Wynn, 2022 ). La participació en programes basats en les arts, com els programes d’escriptura creativa, pot conduir a un comportament menys disruptiu a la presó i a canvis en l’autopercepció que poden conduir a un comportament delictiu previ qüestionable ( Cheliotis i Jordanoska, 2016 ).

Reptes als quals s’enfronten els programes d’escriptura creativa

Els programes penitenciaris que privilegien arts com l’escriptura creativa han tingut dificultats per aconseguir un reconeixement positiu i continu (Atherton et al., 2022), tot i que la participació en l’expressió creativa a través de les arts pot ajudar a la rehabilitació i la reeducació dels reclusos ( Littman i Sliva, 2020 ). El finançament limitat per a programes artístics reflecteix els entorns no custodials, però en el cas de l’educació penitenciària, aquests programes també es perceben com a menys essencials que altres iniciatives de rehabilitació. La idea errònia comuna que els programes artístics, com altres intervencions no conductuals, són un “luxe” per als presos, dificulta l’obtenció del suport públic i institucional ( Mastandrea et al., 2019 ).

Un repte addicional és que gran part de la recerca sobre programes basats en les arts, inclosos els programes d’escriptura creativa, és principalment descriptiva i utilitza informes anecdòtics o subjectius ( Rosenbaum, 2019 ). La dependència de la recerca descriptiva ofereix una limitació significativa, ja que no només limita la generalització a poblacions més àmplies, sinó que els informes basats en experiències i percepcions personals poden introduir biaixos i poden no representar amb precisió les experiències de tots els participants. També afecta la credibilitat, l’adopció de polítiques i el finançament d’aquests programes. La recerca descriptiva tendeix a mancar d’anàlisi rigorosa i sistemàtica necessària per establir la causalitat. En conseqüència, els responsables polítics i els organismes de finançament poden considerar que l’evidència és menys fiable, cosa que pot impedir l’adopció de programes basats en les arts en entorns correccionals i limitar l’assignació de recursos per donar suport a aquestes iniciatives. Es necessiten dades empíriques robustes que demostrin l’eficàcia d’aquests programes per defensar la seva inclusió en les estratègies de rehabilitació i assegurar un finançament sostingut.

Alguns programes han utilitzat una manera més sistemàtica i objectiva de mesurar l’impacte dels programes basats en les arts i han descobert que, per exemple, la participació de presos juvenils va resultar en una reducció de l’incompliment de les normes ( Development Services Group Inc., 2016 ). Altres investigacions han demostrat que el gaudi i l’assoliment en els programes d’art a la presó poden estimular els presos a continuar la seva educació dins de la presó, així com després de l’alliberament ( Littman i Sliva, 2020 ). La necessitat d’educació a la presó està validada per investigacions que demostren que l’educació a la presó redueix la reincidència (per exemple, Nur i Nguyen, 2023 ; Roxell, 2024 ; Stickle i Schuster, 2023 ). Una metaanàlisi recent de 78 articles va mostrar que els programes d’educació a la presó augmenten l’ocupació i els salaris després de l’alliberament. Els autors van informar que cada forma d’educació a la presó té grans i positius beneficis, principalment a causa dels elevats costos de l’incarceració i els alts beneficis de la prevenció de la delinqüència ( Stickle i Schuster, 2023 ).

Les presons, però, operen amb una tensió contínua, ja que han de castigar però alhora han de reformar-se i proporcionar ordre social ( Gul, 2018 ). D’una banda, el costat punitiu de l’incarceració sovint prioritza la seguretat i el control, cosa que pot limitar les oportunitats educatives i les regulacions estrictes. D’altra banda, la qualitat reformadora reconeix la importància de l’educació per reduir la reincidència i pot ajudar a la reintegració a la societat. Aquesta tensió va ser destacada pel Tribunal d’Apel·lació de Victòria el 2005, que va afirmar que les presons han de complir els objectius de retribució, dissuasió i rehabilitació ( Kellam, 2006 ). L’equilibri continu entre el càstig i la reforma pot donar forma a les polítiques penitenciàries on els programes educatius poden ser valorats i limitats alhora.