Skip to content

RAMIRO ZAFRA RÍOS Posts

“3 a Denver”. Joel G. Morera

En Woshley, en Limpsey i l’Stuart són comercials de màrqueting desplaçats per la seva empresa a Denver per assistir a una Fira d’activitats a l’aire lliure amb l’objectiu de fer captació de nous clients. L’empresa els allotja no a un hotel, com seria habitual, sino a un apartament que ha de ser enderrocat en breu.

En aquest particular apartament el Woshley troba uns blocs de notes totalment escrits, l’Stuart una vella tele, i el Limpsey un magnetòfon amb un tot de cintes enregistrades. L’apartament i, sobre tot, aquests objectes que abdueixen als 3 personatges són, en realitat, l’element clau que li dona sentit al text, l’element sense el qual la novel·la no tindria sentit. Aquesta abducció que es produeix mica en mica, com qui no vol la cosa i sense motiu aparent, va deslocalitzant els personatges, allunyant-los de qui són i de què havien vingut a fer a Denver. No hi ha explicació lògica o racional que justifiqui aquest procés d’abducció, però la prosa més aviat pausada de G. Morera la fa avançar suaument i arriba un moment en que ja forma part del joc i hom no es demana pel sentit, senzillament incorpora el sense sentit i segueix llegint. De la relació dels personatges amb els objectes és que raja la connexió amb Denver i amb la cultura norteamericana… que t’ha d’interessar.

La prosa de “3 a Denver” és la d’una d’aquelles novel·les que s’entretenen a desplegar-nos l’evolució que la psicologia dels personatges experimenta al llarg de la història, i que ho fa amb tota la paciència del món, amb descripcions que potser no caldria que fossin tant detallades i que, diria, determinen en excés el ritme. A la novel·la negra ja passa això però les descripcions amaguen detalls que després expliquen els desenllaços. Aquí no és el cas i de vegades hom voldria saltar-se alguna pàgina i fer una mica de via.

En qualsevol cas “3 a Denver”, opera prima de G. Morera és una novel·la seriosa, treballada, precisa, i un punt enigmàtica. Estarem atents a la següents.

3 a Denver.
Joel G. Morera.
Quaders Crema. 2024

Pell amunt pell endins

El llibre

Pell amunt pell endins
Ramiro Zafra Ríos
(En mans de la correctora…)

 

La història

PELL AMUNT PELL ENDINS és un mosaic d’històries curtes que es llegeixen d’una revolada, un trencadís d’instantànies de la vida oculta de Vilalladó, un poble qualsevol, no gaire lluny de Barcelona.

Aquí, rere les portes tancades, sota les llums tènues dels bars o entre els llençols mig desfets, es viuen moments intensos i únics en la vida de qualsevol persona.

Personatges que es creuen, es desitgen, es trenquen i es tornen a cosir. Cossos que parlen, mirades que ho revelen tot, records tatuats a la pell.

Cada relat és com una fotografia instantània: captura un segon de la vida dels seus protagonistes i el transforma en una escena plena de sensualitat i emoció. Històries que es llegeixen com qui observa una seqüència de polaroids, cadascuna amb una veritat pròpia, cadascuna amb un pes que queda impregnat a la memòria.

Ideal per llegir entre estacions de metro o just abans d’apagar el llum.

Curt, directe i addictiu.

 

El que diuen els lectors

És un recull de relats que enganxa i té tocs realment genials. Enhorabona per la feina feta. Espero i desitjo que si l’arribes a publicar tingui una bona acollida: se la mereix.

Maria

 

Altres

Slice of life

Slice of life es una frase que describe el uso del realismo mundano que representa las experiencias cotidianas en el arte y el entretenimiento.

La expresión literaria se refiere a una técnica narrativa que presenta una muestra aparentemente arbitraria de la vida de un personaje, que a menudo carece de una trama coherente, conflicto, o final.​ La historia puede tener poco progreso de la trama y poco desarrollo de los personajes, y con frecuencia no tiene exposición, conflicto o desenlace, con un final abierto.

Wikipedia

No acabo de tenir clar si “Pell amunt pell endins” hi cabria en aquest calaix… però… vols dir que no?

Que la tierra os sea leve.

El libro

Que la tierra os sea leve
Ramiro Zafra Ríos
Ed. El Desván de las letras.
2022

Comprar “Que la tierra os sea leve”

 

La historia

Ramiro Figueroa es un republicano que, pasada la Guerra Civil Española, se alista en el ejército para purgar su pasado e intentar rehacer su vida junto a Helena, la maestra de Calvos de Randín, una aldea de pasadores y traficantes junto a la frontera con Portugal.

Pero el 1 de julio de 1941 es enviado «voluntario» a combatir, en el bando de la Alemania de Hitler, en el frente ruso, en la conocida División Azul.

Un acercamiento diferente, próximo y desmitificado del paso de la División Azul por el frente ruso desde la perspectiva de un pequeño grupo de soldados y enfermeras que componen la Primera Sección de Ambulancias.

 

El origen de “Que la tierra os sea leve”

Me llamo Ramiro por mi abuelo. En casa siempre se había explicado su historia: estaban formados en el patio del cuartel cuando a las columnas pares les hicieron dar un paso al frente. Esos, los del paso al frente, fueron buena parte de los «voluntarios» que acudieron a la llamada de la División Azul para combatir el comunismo en el frente ruso.  El abuelo, mi abuelo Ramiro, desapareció en combate y fue dado, como tantos y tantos otros, por muerto. Pero aunque herido de muerte, el abuelo sobrevivió y algunos días después fue rescatado. Justo en esos días nació mi padre que, oficialmente, nació hijo de viuda. Pero el abuelo, perteneciente a la Primera Sección de Ambulancias, fue de los que regresaron, de los que se reencontraron con sus familias. El abuelo fue, sin duda, un hombre afortunado.

Pero mi abuelo Ramiro no es el protagonista de esta historia a pesar de que hay algunas similitudes, el nombre del protagonista, los detalles del reclutamiento, el periplo hasta el frente ruso, la sección de ambulancias, la geografía de los combates…

 

Lo que dicen los lectores

He podido leerla antes de su publicación y he visto temas que Ramiro ni se había planteado en la historia pero que están ahí, el papel de la mujer en la Segunda Guerra Mundial, diferentes concreciones del nacionalismo,  la propaganda bélica desagraciadamente tan actual hoy con la invasión rusa de Ucraina…

Una novela ambientada en una guerra pero en la que late la historia de un grupo de personas con nombres y apellidos, con las que es muy fácil conectar.

Me ha sorprendido gratamente.

Cristina Rodríguez

Es una novela que con la División Azul te mete de lleno en el día a día de un grupo de soldados en la Segunda Guerra Mundial al sureste del famosísimo sitio de Leningrado.

La historia de un enfermero militar y su cuadrilla desde que salen de España hasta que entran en combate.

 

Pau Diaca

 

Arxipèlag de naufragis

El llibre

Comprar “Arxipèlag de naufragis”

La contraportada

Arxipèlag de Naufragis ens transporta a un univers on les illes són metàfores d’existències a la deriva, els mars amaguen silencis i records, i els naufragis revelen veritats submergides.

A través d’imatges poderoses i versos que oscil·len entre la serenor i la tempesta, aquest poemari traça una geografia íntima de pèrdues, descobriments i silencis, convidant el lector a embarcar-se en un viatge profundament humà.

Som illes, ens diu el Ramiro Zafra Ríos; illes que cerquen petjades, habitants, un lloc on reconèixer-se enmig del mar desconegut. Els seus versos, carregats d’una bellesa melancòlica, són fletxes traçades en la sorra, far en nits d’insomni i l’eco persistent d’antics navegants.

Arxipèlag de Naufragis és una travessia poètica per les aigües del record, l’oblit i la identitat. Un cant a la fragilitat humana i a la resistència de l’esperit davant la immensitat del desconegut.

Així comença “LLei de fugues”, del David Obon

Mentre la flaire del carbó que el fogoner atrafegat llançava directament a la gola d’aquella bèstia li arribava transportada per la brisa marina, en Pierre, palplantat al bell mig de les vies, aixecava el cap vers les estrelles de darrera vegada.

David Obón Bayod
Llei de fugues.
Maig 2023

 

Així comneça “Si una tarda de juliol un borinot”, del Pep Puig

Es veu que la casa estava a punt d’esfondrar-se i no ho sabíem. O això és el que ens van dir abans d’esfondrar-la. Les bigues: podrides. Tèrmits. Per sort ja feia anys que no hi vivia ningú, i l’únic que vam haver de fer va ser una mica d’inventari del que volíem rescatar. No va sortir una llista gaire llarga, potser perquè de seguida ens vam adonar que de tot el que ens hauria agradat salvar de debò ja no en quedava res.

Pep Puig.
Si una tarda de juliol un borinot.
L’altra editorial
2023

 

Investigació d’abast sobre l’escriptura creativa a presó i els seus beneficis per a la població penitenciària

A l’octubre del 2025 els investigadors Duursma E, Hanley N, Evans j. i Wilson M. van signar l’article Words Within Walls: A Scoping Review of Prison-Based Creative Writing a la Revista Internacional de Terapia per a Delinqüents i Criminologia Comparada

Aquest article és el resultat d’una investigació d’abast que examina 56 fonts (revisades per parells i no revisades per parells, incloent-hi dissertacions, capítols de llibres i informes) sobre iniciatives d’escriptura creativa a les presons, centrant-se en les seves característiques i eficàcia.

A continuació una selecció de fragments (de l’article) rellevants per al propòsit de vincular la formació en escriptura creativa a les presons i els beneficis que se’n presumeixen.

Al final es podrà consultar l’article original, en anglès, en format pdf on, amés, es pot atendre a la metodologia i procés de la investigació.

Introducció

Els programes d’escriptura creativa tenen una presència de llarga data a les presons, i serveixen a múltiples propòsits, com ara la millora educativa, el desenvolupament d’habilitats, l’expressió emocional i la facilitació de la reinserció a la societat ( Littman i Sliva, 2020 ).
Aquests programes són fonamentals per augmentar l’autoconfiança dels reclusos, millorar la retenció de l’aprenentatge i proporcionar un mitjà per a l’expressió emocional ( Hanley i Marchetti, 2020 ).

L’escriptura creativa a la presó no és un fenomen nou: la tradició d’escriure es remunta a segles enrere, cosa que demostra com de profundament arrelada està com a manera que els presos donin sentit a les seves vides i experiències entre reixes. Molts autors notables han escrit algunes de les seves obres mentre eren empresonats, com ara Fanny Hill de Cleland (1748) , Desobediència civil de Thoreau (1849) , L’habitació enorme de Cummings (1922) , De Profundis d’Oscar Wilde ( 1897 ) i ( Woodsmall, 2015 ).

El creixement de programes que donen suport i fomenten l’escriptura creativa a la presó està relacionat amb les polítiques carceràries establertes que consideren l’educació com a element central de la rehabilitació ( Eggleston i Gehring, 2000 ).

La importància dels programes educatius a les presons ha estat ben establerta. A Vigilar i castigar (1975) , Foucault ofereix una visió general del canvi en la mentalitat sobre el càstig als segles XVIII i XIX a mesura que s’avança cap a la idea de la rehabilitació a través del treball i l’educació ( Beasley, 2015 ; Foucault, 1975 ).

Molts governs i sistemes penitenciaris han implementat polítiques que valoren l’educació com un component destacat de la rehabilitació i nombrosos estudis han demostrat que l’educació penitenciària pot reduir la reincidència, millorar l’ocupació posterior a l’alliberament i fomentar el creixement personal.

Programació educativa a la presó

Els programes d’escriptura creativa a les presons modernes es basen en aquesta rica tradició i serveixen com a component vital d’iniciatives educatives més àmplies. Aquests programes no només proporcionen una sortida per a l’autoexpressió, sinó que també fomenten el pensament crític, les habilitats essencials i el creixement personal (per exemple, Beasley, 2015 ).

Com a subconjunt d’iniciatives educatives, els programes d’escriptura creativa ofereixen als presos una oportunitat única per participar en l’autoreflexió, l’expressió emocional i el desenvolupament personal, alhora que mitiguen alguns dels danys ben documentats associats a l’incarceració (per exemple, Gussak, 2009 ; Johnson, 2008 ; Schwan, 2011 ).

A més, aquests programes poden actuar com a pont cap a oportunitats educatives més àmplies, fomentant una cultura d’aprenentatge i rehabilitació dins de l’entorn penitenciari.

Alguns estudis recents, com ara la metaanàlisi de RAND Corporations del 2013 sobre els programes d’educació penitenciària, suggereixen que l’educació no només millora la reincidència i els resultats laborals de les persones empresonades, sinó que també és una mesura rendible per a aquestes millores ( Davis et al., 2013 ).

El moviment del càstig a la rehabilitació a través del treball i l’educació es va formalitzar amb el mandat de les Nacions Unides el 1957, que estableix que l’educació dels reclusos és un dret humà bàsic que fomenta la rehabilitació i la reinserció a la societat ( Farrell et al., 2001 ). A Austràlia, diversos governs estatals tenen legislació que reconeix el dret a l’educació dels reclusos.

Aquestes idees subratllen en conjunt els diversos avantatges dels programes educatius a les presons, en particular les iniciatives d’escriptura creativa. En oferir als reclusos vies per al desenvolupament personal i l’adquisició d’habilitats, aquests programes no només ajuden a la rehabilitació, sinó que també promouen objectius socials més amplis, com ara la reducció de les taxes de reincidència i la facilitació d’una reintegració reeixida a la societat.

Escriptura creativa i intervencions basades en les arts

Els programes d’escriptura creativa a les presons sovint se situen entre el que es podria anomenar iniciatives “educatives” i “basades en les arts” i ofereixen beneficis d’ambdós tipus de programes, com ara el desenvolupament d’habilitats i l’aprenentatge estructurat (programes educatius) i l’expressió artística i els beneficis terapèutics (programes basats en les arts).

És important distingir entre l’escriptura creativa com a eina dins d’un conjunt més ampli d’eines (per exemple, la redacció d’un diari en cursos de comportament criminogènic) i l’escriptura creativa com a metodologia i enfocament educatiu. També hi ha una valuosa distinció entre l’escriptura creativa com a eina purament terapèutica —el que sovint s’interpreta vagament com a “artteràpia”— i els cursos d’escriptura creativa que proposen múltiples beneficis de l’escriptura més enllà de la teràpia personal. Ezell i Levy (2003) han identificat dos tipus de programes “basats en les arts” a les presons que reforcen aquesta distinció: els que dirigeixen terapeutes professionals que proporcionen “artteràpia” amb finalitats terapèutiques, i els que faciliten artistes i escriptors que, tot i no estar formats com a terapeutes, entenen el valor de l’art per enriquir la vida de les persones.

També és important posar en primer pla la part “creativa” de l'”escriptura creativa”, distingint entre les formes d’instrucció de l’escriptura que privilegien l’alfabetització o la competència d’escriptura dels programes que tenen com a objectiu desenvolupar “habilitats d’escriptura creativa” i produir resultats d’escriptura que siguin recognosciblement “creatius”. Segons Appleman (2013) , l’escriptura creativa d’aquest tipus és una manera útil de millorar el potencial creatiu, fomentar l’amor per la llengua i oferir una forma d’autoexpressió ( Appleman, 2013 ).

Els programes penitenciaris d’escriptura creativa també tenen el potencial de fomentar el compromís i la identitat culturals, com ara el programa “The Dreaming Inside” a Nova Gal·les del Sud, Austràlia, que és específicament per a presoners aborígens i illencs de l’estret de Torres ( Marchetti i Nicholson, 2020 ).

Marchetti i Nicholson (2020) assenyalen que iniciatives senzilles com ara els programes d’escriptura creativa es poden utilitzar per alterar radicalment les experiències d’aprenentatge de les persones que probablement van tenir dificultats a l’escola i que podrien haver perdut l’interès per l’aprenentatge ( Marchetti i Nicholson, 2020 ).

L’escriptura creativa a la presó pot contribuir a la rehabilitació dels reclusos, donar suport al desenvolupament d’un autoconcepte positiu i ser beneficiosa per a l’individu, beneficiosa per a la gestió institucional i beneficiosa per a la societat ( Littman i Sliva, 2020 ).

Els programes basats en les arts, inclosa l’escriptura creativa, també poden ajudar a millorar l’estat d’ànim d’un reclús i disminuir la depressió, rebent elogis o podent expressar-se ( Littman i Sliva, 2020 ).

L’escriptura creativa pot millorar l’autoestima i la confiança, cosa que és particularment útil per a aquells que han experimentat desavantatges i pèrdua de poder al llarg de la seva vida i mentre van ser empresonats ( Brewster, 2014 ; Cheliotis i Jordanoska, 2016 ). Els tallers d’escriptura, juntament amb altres iniciatives educatives a la presó, també proporcionen un accés vital a les persones empresonades a contactes i xarxes socials, professionals i culturalment rellevants per permetre’ls construir relacions de confiança ( Solbakken i Wynn, 2022 ). La participació en programes basats en les arts, com els programes d’escriptura creativa, pot conduir a un comportament menys disruptiu a la presó i a canvis en l’autopercepció que poden conduir a un comportament delictiu previ qüestionable ( Cheliotis i Jordanoska, 2016 ).

Reptes als quals s’enfronten els programes d’escriptura creativa

Els programes penitenciaris que privilegien arts com l’escriptura creativa han tingut dificultats per aconseguir un reconeixement positiu i continu (Atherton et al., 2022), tot i que la participació en l’expressió creativa a través de les arts pot ajudar a la rehabilitació i la reeducació dels reclusos ( Littman i Sliva, 2020 ). El finançament limitat per a programes artístics reflecteix els entorns no custodials, però en el cas de l’educació penitenciària, aquests programes també es perceben com a menys essencials que altres iniciatives de rehabilitació. La idea errònia comuna que els programes artístics, com altres intervencions no conductuals, són un “luxe” per als presos, dificulta l’obtenció del suport públic i institucional ( Mastandrea et al., 2019 ).

Un repte addicional és que gran part de la recerca sobre programes basats en les arts, inclosos els programes d’escriptura creativa, és principalment descriptiva i utilitza informes anecdòtics o subjectius ( Rosenbaum, 2019 ). La dependència de la recerca descriptiva ofereix una limitació significativa, ja que no només limita la generalització a poblacions més àmplies, sinó que els informes basats en experiències i percepcions personals poden introduir biaixos i poden no representar amb precisió les experiències de tots els participants. També afecta la credibilitat, l’adopció de polítiques i el finançament d’aquests programes. La recerca descriptiva tendeix a mancar d’anàlisi rigorosa i sistemàtica necessària per establir la causalitat. En conseqüència, els responsables polítics i els organismes de finançament poden considerar que l’evidència és menys fiable, cosa que pot impedir l’adopció de programes basats en les arts en entorns correccionals i limitar l’assignació de recursos per donar suport a aquestes iniciatives. Es necessiten dades empíriques robustes que demostrin l’eficàcia d’aquests programes per defensar la seva inclusió en les estratègies de rehabilitació i assegurar un finançament sostingut.

Alguns programes han utilitzat una manera més sistemàtica i objectiva de mesurar l’impacte dels programes basats en les arts i han descobert que, per exemple, la participació de presos juvenils va resultar en una reducció de l’incompliment de les normes ( Development Services Group Inc., 2016 ). Altres investigacions han demostrat que el gaudi i l’assoliment en els programes d’art a la presó poden estimular els presos a continuar la seva educació dins de la presó, així com després de l’alliberament ( Littman i Sliva, 2020 ). La necessitat d’educació a la presó està validada per investigacions que demostren que l’educació a la presó redueix la reincidència (per exemple, Nur i Nguyen, 2023 ; Roxell, 2024 ; Stickle i Schuster, 2023 ). Una metaanàlisi recent de 78 articles va mostrar que els programes d’educació a la presó augmenten l’ocupació i els salaris després de l’alliberament. Els autors van informar que cada forma d’educació a la presó té grans i positius beneficis, principalment a causa dels elevats costos de l’incarceració i els alts beneficis de la prevenció de la delinqüència ( Stickle i Schuster, 2023 ).

Les presons, però, operen amb una tensió contínua, ja que han de castigar però alhora han de reformar-se i proporcionar ordre social ( Gul, 2018 ). D’una banda, el costat punitiu de l’incarceració sovint prioritza la seguretat i el control, cosa que pot limitar les oportunitats educatives i les regulacions estrictes. D’altra banda, la qualitat reformadora reconeix la importància de l’educació per reduir la reincidència i pot ajudar a la reintegració a la societat. Aquesta tensió va ser destacada pel Tribunal d’Apel·lació de Victòria el 2005, que va afirmar que les presons han de complir els objectius de retribució, dissuasió i rehabilitació ( Kellam, 2006 ). L’equilibri continu entre el càstig i la reforma pot donar forma a les polítiques penitenciàries on els programes educatius poden ser valorats i limitats alhora.

 

Objectiu d’aquesta revisió de l’abast

A nivell mundial, la població reclusa ha augmentat significativament en les últimes dècades. Els EUA tenen al voltant del 15% dels 11,2 milions de presos del món, amb 531 persones per cada 100.000 empresonats ( ), mentre que la taxa és de 202 per cada 100.000 a Austràlia (ABS, 2024). El Salvador té la taxa més alta de 1086 per cada 100.000 persones (Institute for Crime and Justice Policy, 2024). Es necessiten programes de rehabilitació per donar suport a la creixent comunitat internacional de persones empresonades. L’article 10.3 del Pacte Internacional de Drets Civils i Polítics (PIDCP) (Resolució 2200AA (XXI) de l’AG estableix que l’objectiu essencial del sistema penitenciari inclou la reforma i la rehabilitació social dels presos en lloc de centrar-se en el càstig i l’educació, la formació professional i l’oferta de treball ( ).

Hi ha una àmplia varietat de programes educatius al sistema penitenciari dels països occidentals, però hi ha poca informació que resumeixi quin tipus de programes s’ofereixen, en particular qui els ofereix, qui són els participants, què s’ofereix, en quins països occidentals i quins són els possibles beneficis del programa. Els programes educatius inclouen, entre d’altres, l’educació bàsica per a adults, que se centra en la millora de les habilitats d’alfabetització i càlcul; l’educació secundària, que ofereix oportunitats per obtenir un diploma de batxillerat; la formació professional que ofereix habilitats i certificacions específiques per a la feina, com ara arts culinàries i fusteria; programes d’habilitats per a la vida; i programes d’arts creatives ( ). En aquesta revisió de l’abast, examinem el panorama dels programes d’escriptura creativa a les presons de tot el món. Ens centrem en l’escriptura creativa, que entenem com a diferent dels cursos d’alfabetització bàsica i separada dels programes terapèutics que tracten l’escriptura com una eina per comprendre el comportament. En canvi, els programes d’escriptura creativa fomenten un nivell més alt d’autoexploració i anàlisi que va més enllà dels límits de la formació en alfabetització i la teràpia, segueixen metodologies i pedagogies específiques d’escriptura creativa i produeixen artefactes creatius ( ). El nostre enfocament en l’escriptura creativa es va basar en part en l’experiència del nostre propi equip en la gestió i avaluació de programes d’escriptura creativa a les presons de Nova Gal·les del Sud (Austràlia), però també en el repte particular que ofereixen aquests programes pel que fa a la claredat metodològica i les mesures significatives d’avaluació i revisió. L’objectiu d’aquest estudi és proporcionar una visió general de la investigació publicada sobre programes d’escriptura creativa a les presons de tot el món i examinar quins programes existeixen, qui els ofereix i quina és la seva població objectiu.

Discussió

L’escriptura creativa ha estat present a les presons durant més d’un segle i té una varietat d’objectius: des del desenvolupament educatiu i d’habilitats fins a l’autoexpressió i la reinserció a la societat ( ). Aquests programes poden ajudar a promoure l’autoconfiança dels presos, la retenció de l’aprenentatge i l’expressió de les emocions ( ). Malgrat la llarga història dels programes d’escriptura creativa a la presó, que comença com a mínim des de la “Consolació de la filosofia” de Boeci de l’any 523 dC ( ), hi ha poca recerca empírica que avaluï els programes d’escriptura creativa a les presons. Pel que sabem, no hi ha hagut una revisió de l’abast que descrivís “el panorama” dels programes d’escriptura creativa a la presó. 

Els resultats van mostrar que la majoria de les fonts eren articles de revistes revisades per experts (37%) i provenien dels EUA (76%), amb Austràlia representant el 5% dels estudis. La majoria dels programes tenien una base externa i provenien d’universitats i organitzacions benèfiques. Sovint s’ometien dades demogràfiques dels estudis o els estudis esmentaven que se centraven en “joves” o “adults”, sense especificar qui s’incloïa en aquests grups.

[…]

Sabem que hi ha múltiples beneficis per als programes d’escriptura creativa a la presó, incloent-hi beneficis individuals com l’autoreflexió, l’autoconeixement, la sensació d’assoliment, les oportunitats de reparació i la millora de les habilitats ( ).

Sovint, la formació educativa disponible és limitada a la presó i les qüestions polítiques i financeres influeixen en si es pot estudiar i què ( ).

Els programes d’escriptura creativa a la presó s’han de distingir dels cursos d’alfabetització, ja que impliquen més que una simple formació en alfabetització; requereixen autoreflexió i serveixen com a sortida per a la creativitat ( ).

Aquests programes poden augmentar l’autoestima ( ), ajudar a establir relacions fora de la presó ( ) i millorar les habilitats d’escriptura que poden ser beneficioses per a l’ocupació ( ).

[…]

Referències bibliogràfiques

  1. Appleman D. (2013). Ensenyar a la foscor: la promesa i la pedagogia de l’escriptura creativa a la presó. English Journal, 102(4), 24–30. 
  2. Argue J., Bennett J., Gussak DE (2009). Transformació a través de la negociació: Iniciació del Programa d’Arts Murals per a Reclusos. The Arts in Psychotherapy, 36(5), 313–319. 10.1016/j.aip.2009.07.005 
  3. Arksey H., O’Malley L. (2005). Estudis d’abast: cap a un marc metodològic. Revista Internacional de Metodologia de la Recerca Social, 8(1), 19–32. 10.1080/1364557032000119616
  4. Oficina Australiana d’Estadístiques. (2024). Presos a Austràlia, 2024. https://www.abs.gov.au/statistics/people/crime-and-justice/prisoners-australia/latest-release
  5. Beasley C. (2015). Ensenyar entre reixes: reptes i solucions per a les classes d’escriptura creativa a la presó. Text, 19(2), 25384. 10.52086/001c.25384 
  6. Brewster L. (2014). L’impacte dels programes artístics a les presons en les actituds i el comportament dels reclusos: una avaluació quantitativa. Justice Policy Journal, 11(2), 1–28. 10.5281/zenodo.1234567
  7. Cheliotis LK, Jordanoska A. (2016). Les arts de la desistiment: avaluació del paper dels programes basats en les arts en la reducció de la reincidència. Howard Journal of Criminal Justice, 55(1–2), 25–41. 10.1111/hojo.12154
  8. Clarivate Analytics. (2018). Col·lecció principal de Web of Science: Explicació de les revistes revisades per experts. https://support.clarivate.com/ScientificandAcademicResearch/s/article/Web-of-Science-Core-Collection-Explanation-of-peer-reviewed-journals?language=en_USJune2024 https://support.clarivate.com/ScientificandAcademicResearch/s/article/Web-of-Science-Core-Collection-Explanation-of-peer-reviewed-journals?language=en_US
  9. Cleland J. (1748). Memòries d’una dona de plaer. G. Fenton.
  10. Cummings EE (1922). L’habitació enorme. Boni i Liveright.
  11. Davis LM, Bozick R., Steele JL, Saunders J., Miles JNV (2013). Avaluació de l’efectivitat de l’educació correccional: una metaanàlisi dels programes que proporcionen educació a adults empresonats. RAND Corporation. https://www.ojp.gov/ncjrs/virtual-library/abstracts/evaluating-effectivenesscorrectional-education-meta-analysis
  12. Daudt HML, van Mossel C., Scott SJ (2013). Millora de la metodologia de l’estudi d’abast: l’experiència d’un gran equip interprofessional amb el marc d’Arksey i O’Malley. BMC Medical Research Methodology, 13, 48. 10.1186/1471-2288-13-48 
  13. Development Services Group Inc. (2016). Programes basats en les arts i teràpies artístiques per a joves en risc, implicats en la justícia i traumatitzats. Revisió bibliogràfica. Washington DC: Oficina de justícia juvenil i prevenció de la delinqüència. https://www.ojjdp.gov/mpg/litreviews/Arts-Based-Programs-for-Youth.pdf 
  14. Eggleston C., Gehring T. (2000). Democràcia a la presó i educació penitenciària. Journal of Correctional Education, 51(4), 306–310. 
  15. Ezell M., Levy M. (2003). Una avaluació d’un programa d’arts per a delinqüents juvenils empresonats. Journal of Correctional Education, 54(3), 108–114. 
  16. Farrell A., Danby S., Skoien P., Quadrelli C. (2001). Relats de les recluses sobre l’educació als centres penitenciaris de Queensland. Australia & New Zealand Journal of Law & Education, 6(1), 47–61. 
  17. Flynn N., Price D. (1995). Educació a les presons: una enquesta nacional. Prison Reform Trust. 
  18. Foucault M. (1975). Disciplina i càstig. Allen Lane.
  19. Gul R. (2018). Les nostres presons: punitives o rehabilitadores? Una anàlisi de la teoria i la pràctica. Policing: A Journal of Policy and Practice, 15(3), 67–85. 10.13169/polipers.15.3.0067 
  20. Gussak D. (2009). Els efectes de la teràpia artística en reclusos homes i dones: avenços en la base de la recerca. The Arts in Psychotherapy, 36, 5–12.
  21. Hanley N., Marchetti E. (2020). Somiant per dins: una avaluació d’un programa d’escriptura creativa per a homes aborígens i illencs de l’estret de Torres a la presó. Australian & New Zealand Journal of Criminology, 53(2), 285–302. 10.1177/0004865820905894
  22. Harvey L. (2010). Creativitat dins i fora dels murs de la presó: un viatge d’inspiració. International Journal of Community Music, 3(1), 129–132. 10.1386/ijcm.3.1.129/1
  23. Institut de Política Criminal i Justícia. (2024). Informe Mundial sobre les Presons. Les poblacions recluses continuen augmentant en moltes parts del món, amb 11,5 milions de persones recloses a les presons. https://www.prisonstudies.org/news/prison-populations-continue-rise-many-parts-world-115-million-held-prisons-worldwide
  24. Johnson L. (2008). Un lloc per a l’art a la presó: l’art com a eina per a la rehabilitació i la gestió. Southwest Journal of Criminal Justice, 5, 100–120. 
  25. Kellam M. (2006). Problemes de salut mental en llibertat condicional. Conferència Nacional d’Autoritats de Llibertat Condicional 2006. https://www.correctiveservices.nws.gov.au/_media/dcs/information/mental-health-issues-in-parole/MentalHealthIssuesinParole-Speech.pdf 
  26. Kendig D. (1985). Som a nosaltres mateixos els qui ens reconstruïm: ensenyar escriptura creativa a la presó. Consell Nacional de Professors d’Anglès. 
  27. Levac D., Colquhoun H., O’Brien KK (2010). Estudis d’abast: Avançant en la metodologia. Implementation Science, 5(1), 69. 10.1186/1748-5908-5-69
  28. Littman DM, Sliva SM (2020). Resultats del programa d’arts penitenciaries: una revisió de l’abast. Journal of Correctional Education, 71(3), 54–82. https://www.jstor.org/stable/10/2307/27042216 
  29. Mansfield L., O’Connell N., White H. (2024). Eina de programes artístics: Informe tècnic. Fons de Dotació per a la Joventut. https://youthendowmentfund.org.uk/wp-content/uploads/2024/04/YEF-Technical-Report_Arts-Programmes-March-2024-1.pdf
  30. Marchetti E., Nicholson B. (2020). Ús d’un programa d’escriptura creativa culturalment segur per empoderar i curar homes aborígens i de les illes de l’estret de Torres a la presó. Howard Journal of Crime and Justice, 59(4), 423–441. 10.1111/hojo.12383 
  31. Mastandrea S., Fagioli S., Biasi V. (2019). Art and psychological well-being: Linking the brain to the aesthetic emotion. Frontiers in Psychology, 10, 739. 10.3389/fpsyg.2019.00739
  32. Munn Z., Peters M. D. J., Stern C., Tufanaru C., McArthur A., Aromataris E. (2018). Systematic review or scoping review? Guidance for authors when choosing between a systematic or scoping review approach. BMC Medical Research Methodology, 18, 143. 10.1186/s12874-018-0611-x
  33. Nur A.V., Nguyen H. (2023). Prison work and vocational programs: A systematic review and analysis of moderators of program success. Justice Quarterly, 40(1), 129–158. 10.1080/07418825.2022.2026451
  34. Palmer B. C., Hafner M. L., Sharp M. F. (1994). Developing cultural literacy through the writing process: Empowering all learners. Allyn & Bacon.
  35. Rosenbaum J. L. (2019). Art and mindfulness behind bars. The Prison Journal, 99(4_suppl), 3S–13S. 10.1177/0032885519860524
  36. Roxell L. (2024). What contributes to fewer cases of recidivism? Treatment, education, and work in prison. Journal of Offender Rehabilitation, 63(8), 480–507. 10.1080/10509674.2024.2406755
  37. Schwan A. (2011). Reading and writing in prison. Critical Survey, 23, 1–5.
  38. Solbakken L. E., Wynn R. (2022). Barriers and opportunities to accessing social support in the transition from community to prison: A qualitative interview study with incarcerated individuals in Northern Norway. BMC Psychology, 10, 185. 10.1186/s40359-022-00895-5
  39. Stickle B., Schuster S. S. (2023). Are schools in prison worth it? The effects and economic returns of prison education. American Journal of Criminal Justice, 48(4), 1263–1294. 10.1007/s12103-023-09747-3
  40. Thoreau H. D. (1849). Civil disobedience. Aesthetic Papers. [Google Scholar]
  41. Tricco AC, Lillie E., Zarin W., O’Brien KK, Colquhoun H., Kastner M., Levac D., Ng C., Sharpe JP, Wilson K., Kenny M., Warren R., Wilson C., Stelfox HT, Straus SE (2016). Una revisió de l’abast sobre la realització i la presentació d’informes de les revisions de l’abast. BMC Medical Research Methodology, 16, 15. 10.1186/s12874-016-0116-4 
  42. Nacions Unides. (1966). Pacte internacional de drets civils i polítics. Resolució 2200A (XXI) de l’Assemblea General. https://www.un.org/en/development/desa/population/migration/generalassembly/docs/globalcompact/A_RES_2200A%28XXI%29_civil.pdf 
  43. Whitecross R. (2025). «Em sorprèn que t’hagin permès entrar aquí per fer això»: l’escriptura de dones a les presons com a espai heterotòpic d’inclusió narrativa. Applied Linguistics Review, 16(1), 321–344. 10.1515/applirev-2024-0058 
  44. Wilde O. (1897). De profundis. Methuen & Co.
  45. Woodsmall T. (2015). Una breu història de l’escriptura a les presons. Duende. https://www.duendeliterary.org/duende-blog/2015/7/22/a-brief-history-of-prison-writing

Clic per a descarregar el pdf amb l’article original

0306624x251346511
 

Els irredempts. Cristina García Molina

Res del que passarà ha passat encara. Encara no sembla que hagi de passar res.

(Linòleum XI)

Parlem molt sobre la mort, però ningú no ens prepara per a la poesia.

(Linòleum XII)

Sóc un glossador. Algú que escriu als marges. Afegeixo anotacions a la part obscura dels vostres actes, de les vostres gesticulacions, de les coses que crideu quan us penseu que esteu sols i no us escolta ningú. Sobretot d’aquestes. No és que em complagui en informacions morboses. No és això. És una manera de passar el temps. Escolto, observo, considero. Avui us salvo i demà us condemno.

(Moll II)

He llegit molt. També he oblidat molt. Podríem dir que no m’ha servit de res. El món és el que és. Un exercici continu de desmemòria.

(Moll III)

Cristina García Molina.
Els irredempts.
LaBreu Edicions

Així comença “El rastre blau de les formigues”, del Ponç Pons

De les llargues caminades que d’al·lot feia amb mon pare pel camp, record l’esperit d’uns homes, la majoria anarquistes, que tenien un hort amb arbres fruiters, una caseta i un ca.
Em va semblar que allò era un ideal de vida, i Thoreau -“És aquí i no en cap altre lloc que hi ha el nostre paradís”- m’ho va confirmar.

Ponç Pons
El rastre blau de les formigues
Ed. Quaderns Crema, Barcelona 2014.