A l’abril del 2005 la polifacètica Empar Moliner (Santa Eulàlia de Ronçana, 1966) rebia el Premi Lletra D’Or a la millor novetat literària del 2004 pel seu recull de contes «T’estimo si he begut».
El llibre venia recolzat ni més ni menys que per Quaderns Crema la qual cosa feia pensar que, si mai no havíem llegit res de Moliner, aquesta bé podria ser una bona ocasió.
No ens havia d’importar la sospitosa il·lustració de la portada del llibre. Com és sabut, els il·lustradors, que també són persones, a vegades també tenen dies negres… a més, a la contraportada del llibret, el gran medievalista i culer irreductible Anton Maria Espadaler ens animava a tirar endavant… així que… endavant!
T’estimo si he begut és un recull de, toquem fusta, 13 contes. 13 històries més aviat íntimes o intimistes narrades des de diferents angles i perspectives i posades, desvergonyidament, a l’abast del judici (consum?) ràpid del lector.
Conte a conte, clixé a clixé, Moliner enfoca detalls del dia a dia dels seus personatges que qualsevol lector podria reconèixer a les seves pròpies carns, és més, detalls que qualsevol lector podria recordar que l’ha passat a ell, al seu veí, al seu germà…
Probablement aquesta proximitat, aquesta quotidianeïtat dels contes fan que siguin ràpids de llegir, quasi com qui llegeix el diari a l’hora del cafè.
Probablement aquest tracte de proximitat obliga a l’escriptora a tractar superficialment tots i cadascun dels personatges per centrar-se en el que de còmic, irònic, sarcàstic o fins i tot cínic puguin tenir les situacions en les que es recrea i que és, al mateix temps, la gràcia i desgràcia de l’antologia.
I probablement per a facilitar la lectura ràpida i poc reflexiva que demanen els seus contes és que Moliner fa ús d’un llenguatge actual, lleuger, àgil però que no aporta res d’interessant ni al lector, ni a la literatura, ni al català.
Malgrat tot això, Moliner firma un recull de contes que, potser per reflectir la nostra més rabiosa actualitat, té un cert atractiu, aconsegueix una lectura còmplice, un somriure fàcil…
Un matrimoni que acut a un terapeuta matrimonial, una alumna que s’enamora del seu profe de Crítica Teatral, l’entrega de premis d’una associació de feministes, el procés de creació d’un poeta coetani, el rècord guiness d’una lliga pro lactància materna… un tot plegat de situacions versemblants i entretingudes que fan del llibre un immillorable llibret d’estiu, un divertimento que tot i que potser no entusiasmarà a ningú, tampoc no desagradarà.
A final de comptes, un llibre per llegir en un parell d’estonetes i per desar-lo ràpidament al prestatge que li correspongui.
MOLINER, Empar. T’estimo si he begut. Ed. Quaderns Crema, Barcelona 2004.
203 pàgines. 12 euros