GRÖNHOLM: A QUÈ RENUNCIARIES PER UNA FEINA?

L’autor barceloní Jordi Galceran no és, ni de lluny, un habitual als prestatges destacats de les llibreries, no salta d’entrevista a entrevista ni signa autògrafs a dojo a la sortida de qualsevol esdeveniment literari més o menys transcendental.

O al menys no ho era abans de l’onada de reconeixement que, a ben segur, li ha reportat l’inesperat i importantíssim èxit de la seva obra de teatre «El mètode Grönholm».

Malgrat això, Galceran no surt de la no res, nascut al 64, al 95 ja va guanyar el Premi Born de Teatre amb «Paraules encadenades» i el Premi Ignasi Iglésias amb «Dakota». Però no tan sols està curtit a les taules dels teatres, també ha treballat, entre d’altres coses, com a guionista de televisió participant en sèries tan conegudes a casa nostra com «Nissaga de poder» i «El cor de la ciutat».

Des de que al maig del 2003 «El mètode» sortís del projecte T-6 del TNC, ha estat representat centenars de vegades a escenaris d’Espanya, Argentina, Mèxic… i fins i tot, aquest 2005 ha vist l’estrena de la versió cinematogràfica a càrrec del director Marcelo Piñeyro.

L’èxit i la repercussió mediàtica han estat tan forts que el que més el que menys tothom ja sap una mica de què tracta aquest text.

El mateix Jordi Galceran, al díptic informatiu que els espectadors de l’obra de teatre rebien al Poliorama, firmava una magnífica i sens dubte autoritzadíssima sinopsis del «Mètode» que em permeto transcriure uan part:

«La trama és simple. Els quatre últims candidats a obtenir un càrrec executiu en una important multinacional són reunits per ser sotmesos a les proves finals del procés de selecció.

La idea del joc com a metàfora de les relacions humanes, sempre present a les meves obres, es converteix en aquesta en un referent absolut.

Formalment, la peça juga a tots els nivells possibles: els personatges juguen entre ells i l’espectador (el lector) és convidat a participar en aquest joc, a intentar descobrir la veritable personalitat dels aspirants, a descobrir on és la veritat i on és la mentida, si això és possible».

Efectivament, la trama és simple, el tema és rabiosament actual i el text captura immediatament l’atenció del lector que segur reconeixerà actituds, perspectives i tics de les diferents defenses que esgrimeixen els personatges en el procés de selecció en el que es troben inmersos.

Al mateix temps indignant, còmic i absurd, «El mètode Grönholm» funciona bé com a text social a l’actual panorama literari català que, tot i gaudir de textos de qualitat indiscutible, sembla passar permanentment de puntetes per un tema tan important com el de les relacions laborals i la seva transcendència a la societat actual.

Una lectura especialment estimulant i recomanable. Un text breu i directe que cal llegir.

Per cert. Ho has pensat mai? A què estaries disposat a renunciar per aconseguir una feina?

GALCERAN, Jordi. El Mètode Grönholm (Proa-literaria)
Col·lecció: Teatre Nacional de Catalunya. Preu: 12.30 euros