La roca roja, de Raimond Aguiló i Bartolomé.

A les portes de la Biblioteca del poble un prestatge ple de llibres abandonats, oblidats, desestimats… llibres que la gent ja no vol, que ja no volem.

Faig una ullada, sempre en faig una ullada però mai no me n’agafo cap.

Avui, però, un d’ells m’ha cridat l’atenció: «La roca roja«, del Raimond Aguiló i Bartolomé, 34è Premi de Poesia Marià Manent, de Premià de Dalt, 2010.

A la nit, a casa, me’l fullejo.

Em quedo, tot just amb un parell de versos: «la memòria és això, recular fins on arribi el record, cap als llocs i als fets i als noms, i si no en tens prou, puja a la roca roja i guaita el teu passat».

I aquí segueixo, guaitant enrere.