Jaume Carbonell comparteix en l’article «Escola i empresa: cada cop més a prop«, publicat a «El Diari de l’Educació«, un magnífic comentari sobre dos llibres que ens acosten a les pràctiques que apropen l’escola al neoliberalisme.
Els dos llibres sobre els que parla són:
- Polítiques educatives y construcción de personalidades neoliberales y neocolonialistas.
Juanjo Torres Santomé.
Editorial Morata. - Neoliberalisme educativo.
Enrique Javier Díez Gutiérrez.
Octaedro Editorial.
Del comentari a Juanjo Torres m’impacten directament les «quatre dimensions en la conformació neoliberal de l’ésser huma» que em funcionen com a una mena d’autotest. Sempre m’he considerat un zoom politikon, també dins de l’aula, i aquestes dimensions m’arrosseguen a la reflexió sobre la meva pròpia pràctica professional.
Són aquestes:
a) Homo Economicus, que col·loca els diners i la riquesa com el motor de vida, com la motivació més determinant dels seus comportaments. Dins d’aquesta tessitura és el poder econòmic de cada persona el que li permet triar les millores ofertes dins del mercat, comportant-se com un client i no com un ciutadà subjecte de drets i prestacions socials
b) Homus consumens, que subratlla l’obsessió pel consumisme compulsiu que li porta a pagar un alt preu per la satisfacció de necessitats artificials i absolutament prescindibles. Però és això el que li proporciona una seguretat, un prestigi social i fins i tot un cert narcisisme
c) Homo debitor, que entra en la lògica del circuit econòmic en la mesura que ha de satisfer un munt de necessitats. D’altra banda, l’endeutament és una altra manifestació de poder i distinció social. Així mateix es facilita l’onada privatizadora expansiva de nous espais i nínxols de negoci
i d) Homo numericus, en la qual la vida de les persones sempre és mesurable i quantificable. Es construeix un aparell amb tècniques creixentment sofisticades per reunir un munt d’informació, predir comportaments, diagnosticar, avaluar al llarg de tota la vida.
El comentari a Enrique Javier Díez, em fa qüestionar la introducció de l’emprenedoria al món escolar. Ho fa amb quest paràgraf:
També posa l’èmfasi en una de les claus de la subjectivitat neoliberal: ser empresari d’un mateix.
És l’ésser humà del càlcul i de l’interès individualista que s’obre pas i es realitza a través d’una permanent i feroç competició amb altres subjectes, que té com a màxima l’ajuda’t a tu mateix.
En aquesta societat de l’interès individual i de l’egoisme no hi ha lloc per a la solidaritat col·lectiva en un entorn on es deslegitima i neutralitza el conflicte social, ja que les responsabilitats no concerneixen al govern o a la comunitat, sinó a la pròpia persona reconvertida en emprenedora i empresària.
Ja estic atenent a plantejament alternatiu…