M’han impressionat aquests «askois» grecs trobats al Museu del Càntir d’Argentona, de la col·lecció Jaume Bagot.
Es tracta d’obra amb 24 o 25 segles d’història. Aquesta mena de càntirs sembla que estaven destinats als déus…
Aquest és el text que el Joan Gener Sala ha escrit per acompanyar al visitant:
«(…) Els askoi grecs, produïts als segles V i IV a C., assoleixen formes diferents: els més antics de Clazòmenes o els àtics de figures vermelles són vasos petits de fons pla amb el bec estret i una nansa ample a sobre. N’hi ha una iconografia i d’altres totalment negres. N’hi ha amb iconografia i d’altres totalment negres. Alguns tenen figures plàstiques fetes amb motllos, per això els askoi són també vasos plàstics. Els de la Magna Grècia segueixen el model àtic però amb més tamany. Apart dels de Daunia i Casona, hi ha els de les cultures natives itàliques influenciades pels grecs i que fan askoi amb molt de color i el fons clar.
Es creu que l’askos servia per guardar diferents líquids: olis, perfums i potser aigua lustral per fer cerimònies religioses com casaments, enterraments o sacrificis, vessant l’aigua damunt del foc.
Alguns askoi, per la seva forma, es poden comparar amb els càntirs, com una mena de precursors, que poden guardar aigua, però la seva funció és molt diferent. Si contenen aigua no és perquè la beguin els homes, sinó que està destinada als déus (…)»