El 23 de gener d’aquest 2007 va morir Ryszard Kapuściński.
Va nèixer a Pinsk al 1932, (llavors Polònia, actualment Bielorrúsia), i entre el 1959 i el 1981 va ser corresponsal de premsa (per diferents agències) a l’Àfrica, Àsia i Amèrica Llatina.
A més de tota la seva incontable obra periodística, va escriure 20 llibres d’entre els quals probablement sigui obligatori destacar «Lapidarium» (1990), «Eben» (1998) i «Viatges amb Hèrodot» (2005), traduïts tots tres a més de 30 idiomes.
AL 2003 va ser galardonat amb el Príncipe d’Astúries de Príncipe de Asturias de Comunicación y Humanidades, per la seva «preocupación por los sectores más desfavorecidos y por su independencia frente a presiones de todo signo, que han tratado de tergiversar su mensaje».
Però a banda de premis i reconeixements, el millor homenatge possible és, ras i curt, llegir-lo, conèixer-lo, atendre la seva veu, fer-nos partíceps de la seva humanitat, de la seva qualitat i del seu treball per aconseguir que aquest món sigui, cada dia, una mica millor.
Perquè aquest polac pertany a una espècie de reporters, viatgers, escriptors i persones en vies de desaparició, cal llegir-lo.
Serveixi d’invitació aquest fragment de «Viatges amb Heròdot»:
«¿Oi que un viatge no comença pas en el moment de posar-nos en camí i no s’acaba quan arribem a la meta? De fet, comença molt abans i, a la pràctica, no s’acaba mai, perquè la cinta de la memòria no deixa de rodar dins nostre, tot i que ja fa temps que no ens moguem del lloc en el sentit físic. Existeix una mena de virus del viatge i, ben mirat, provoca una malaltia incurable»
Viatges amb Heròdot
Ryszard Kapuscinski
Ed. Empuries/Anagrama, Barcelona 2006, pàg, 77