Et deixo un pont de mar blava

Sembla ser que aquest 24 de març en Lluis Llach es retira dels escenaris.

Mai he combregat gaire (o gens) amb Llach, però Un pont de mar blava, penso, és una excepció que val molt la pena llegir, escoltar i fins i tot veure.

Aquest comiat oficial del Llach és un bon moment, una bona excusa per recuperar algun text d’ell, del Miquel Martí i Pol… i per què no?, per veure el concert de presentació d’un Pont de Mar Blava al Palau Sant Jordi de Barcelona al novembre de 1993.

[googlevideo=http://video.google.es/videoplay?docid=-4552438476109708606&q=un+pont+de+mar+blava]

I pel que no li vingui de gust veure’s el vídeo, la lletra del poema més representatiu del disc i que li dona nom al disc: Un pont de Mar Blava

Et deixo un pont de mar blava
que va del somni fins els teus ulls,
des d’Alcúdia a Amorgos,
del teu ventre al meu cor.

Et deixo un ram de preguntes
perquè t’emplenis els dits de llum
com la que encén l’esguard
dels infants de Sidó.

Un pont que ajudi a solcar
la pell antiga del mar.

Que desvetlli la remor de tots els temps
i ens ensenyi l’oblidat gest dels rebels,
amb la ràbia del cant,
amb la força del cos,
amb el goig de l’amor…

Un pont de mar blava per sentir-nos frec a frec,
un pont que agermani pells i vides diferents,
diferents.

Et deixo un pont d’esperança
i el far antic del nostre demà
perquè servis el nord
en el teu navegar.

Et deixo un vers a Sinera
escrit amb traç d’un blau lluminós
que cantava a l’Alguer
per cantar el seu enyor…

Et deixo l’aigua i la set,
el somni encès i el record.

I a Ponza la mort
per viure cara al mar.. el mar… el mar.
L’espai ple de llum
on s’emmiralla el mar… el mar… el mar.

El blau del nostre silenci
d’on sempre neix la cançó.

Que desvetlli la remor de tots els temps
i ens ensenyi l’oblidat gest dels rebels,
amb la força del cant,
amb la ràbia del cos,
amb el goig de l’amor…

Un pont de mar blava per sentir-nos frec a frec,
un pont que agermani pells i vides diferents,
diferents.

[Llach i Martí i Pol, 1993]

---