“H puja pel mig de les Rambles i pensa com li toca els collons compartir el temps, perquè el temps, el seu temps, és per H la cosa que més s’estima, el temps per no fer res, el temps per exercir el seu continu paper d’espectador de tot.”
En aquestes tres primerenques línies de Mala Vida (2002) Marc Romera retrata tota una generació de joves passius, acomodats al «dolce fare niente», malcriats i espectadors d’una societat que no els acaba d’entendre: la generació de joves que heretà de la desprestigiada generació X la manca d’ideals i d’objectius a la vida més enllà del gaudi nocturn i el riure fàcil de l’alcohol.
No és casual que Marc Romera hagi batejat al principal personatge de Mala Vida H: una lletra muda, una lletra que, segons com, no compta, una lletra que ens saltem… però una lletra que al cap i a la fi forma part del nostre abecedari.
Aquesta consonant que no pronunciem, aquest pesonatge asocial, H, és un jove de 25 anys amb feina a mitja jornada i amb un currículum que passa per la prostitució i la bohèmia. Tot just tres dies de la vida d’aquest “ningú” són més que suficients pel retrat fàcil però potser representatiu que Romera aconsegueix a la seva primera novel·la.
Perquè Mala Vida és la primera novel·la d’un poeta jove que als seus vint anys ja es va fer amb el important Gabriel Ferrater; l’opera prima d’un impossible: d’un «jove amb experiència». De quina generació de joves apàtics i espectadors estem parlant?
I tal com Romera presenta H, com un fluir arrossegat pel corrent de la societat, així estructura la novel·la. Mala Vida està dividida en tres grans capítols, però la veritable estrucutra d’aquesta particular text són fragments a mena de subcapítols, que tenen com a funció segmentar la lectura i construir, a ràfegues d’informació, la imatge de l’impronunciable personatge.
Frases molt llargues constantment fraccionades per la puntuació fan que sembli exactament el contrari implicant una lectura ràpida que rellisca línia a línia fins a arribar a les aturades de cada final de fragment, de cada subcapítol.
Una novel·la valenta que a molts lectors li recordarà, per la temàtica i per l’estil, aquell Matando dinosaurios con tirachinas amb el que l’alicantí Pedro Maestre va guanyar el Nadal a l’any 96 deixant la sensació de que alguna cosa es començava a moure en el panorama literari espanyol.
No sabem si Romera és lector de Maestre però en qualsevol cas, Mala Vida és una novel·la que sorpren al lector, per com flueix, per la seva proximitat, per la seva ironia fina i adequadament dosificada, pel que té de crítica i de denúncia, pel que té d’aparador generacional i perquè és una d’aquelles novel·les que al acabar-les et deixa amb un somriure als llavis. No un somriure de simpatia sino un d’aquells que emergeixen al rostre quan s’ha entés alguna cosa que fins llavors no s’aconseguia entendre.
Cal llegir-la.
info (arroba) arquera.com
ROMERa, Marc.Mala Vida. Angle editorial, Barcelona 2002.