«La primera mentida». Marina Mander.

Segurament el pitjor que es pot fer amb l’edició Rosa dels Vents de «La primera mentida» és començar per la contraportada: massa informació i massa orientació a una lectura basada en l’emotivitat.

Segurament el millor que es pot fer amb «La primera mentida» és, si se’m permet la comparació, tirar-se de cop a la piscina i, passades les primeres pàgines decidir si ens quedem nedant tranquil·lament o si sortim per l’escaleta més pròxima. I és que, si passades les 20 primeres pàgines el lector se sent còmode amb el text, serà una gran lectura perquè les 150 restants són tal com les 20 primeres.

En canvi, si el lector no acaba de combregar amb aquestes primeres pàgines, ja pot abandonar la lectura sense remordiments, perquè la resta del text no aporta res de nou.

«La primera mentida» és una historia explicada pel Luca, el nen, d’uns 10 anys, que la protagonitza. Una història realment dura que empeny al lector contra els límits de la seva sensibilitat però també contra els límits de la seva morbositat. Marina Mander ha tingut molta traça a l’hora de crear un context en el que la història tingui sentit, però malgrat el context i el sentit, la història resta mancada de versemblança. El lector posa entre parèntesis la versemblança, i entra al joc lineal proposat per Mander: llegeix i continua llegint amb l’únic al·licient  de saber, pobre, quin esdevenir l’espera al Luca.

Més enllà de la tensió lectora que aconsegueix (i no sense mèrit) Mander amb la seva proposta basada en la fibra sensible de la primera persona infantil, en un ritme àgil i en els  diàlegs i reflexions internes del nen Luca,  «La primera mentida» permet, com la majoria de textos literaris, diversitat d’acostaments: el paper de la dona, el de l’escola, el model de família, etc. però cap d’aquests temes de fons, per importants que puguin ser, suporta o justifica per si sol el conjunt de l’obra.

Al final i malgrat tot, una novel·la ben resolta que permet una lectura senzilla i ràpida tot i que no apta, s’ha de dir…  per a lectors i lectores de llàgrima fàcil.

Fitxa del llibre

La primera mentida
Marina Mander
Traducció: Anna Casassas
Editorial Rosa dels vents
173 pàgines

Altres lectures de La primera Mentida