I sóc tan fan que, a més de tenir l’accés directe a la barra de marcadors de tots els meus navegadors, a tots els meus dispositius, comparteixo aquí, en aquest particular àtic, el que és i de quines fonts es nodreix:
Optimot, consultes lingüístiques, és un servei que ofereix la Direcció General de Política Lingüística en col·laboració amb l’Institut d’Estudis Catalans i el Centre de Terminologia TERMCAT.
Consta d’un cercador d’informació lingüística que ajuda a resoldre dubtes sobre la llengua catalana.
Per mitjà de l’Optimot es poden consultar de manera integrada diferents fonts.
Aquestes són les fonts:
Diccionari de la llengua catalana de l’Institut d’Estudis Catalans (2a edició)
És el diccionari normatiu de la llengua catalana, elaborat per l’Institut d’Estudis Catalans, que és la institució que té encomanada la funció d’acadèmia de la llengua. Aquest diccionari conté el lèxic de la llengua general.
Verbs conjugats de la Gramàtica de la llengua catalana de l’Institut d’Estudis Catalans
Són els models de conjugació de la Gramàtica de la llengua catalana de l’Institut d’Estudis Catalans (2016), que inclouen les formes generals i les principals variants dialectals, amb el desenvolupament complet dels temps simples i els compostos.
Fitxes de l’Optimot
Són fitxes elaborades pel servei de consultes Optimot, que tenen l’objectiu de difondre la normativa lingüística vigent i d’explicar qüestions relatives a l’ús de la llengua, d’una manera concisa i didàctica. Les fitxes de l’Optimot es classifiquen en les categories següents: fonètica i prosòdia, ortografia, morfologia, sintaxi, lèxic, fraseologia i refranys, antroponímia i toponímia, i altres aspectes convencionals o qüestions d’estil de la llengua.
Ortografia catalana de l’Institut d’Estudis Catalans
És l’obra que recull la normativa ortogràfica vigent. Ha estat elaborada per l’Institut d’Estudis Catalans, que és la institució que té encomanada la funció d’acadèmia de la llengua.
Diccionari català-castellà i Diccionari castellà-català d’Enciclopèdia Catalana (4a edició)
Són dos diccionaris bilingües del grup editorial Enciclopèdia Catalana, que proposen possibles equivalències entre el català i el castellà i entre el castellà i el català.
Diccionaris terminològics del TERMCAT
Són diccionaris especialitzats elaborats pel Centre de Terminologia TERMCAT. Recullen termes de diferents àmbits del coneixement: economia, dret, gastronomia, indústria, zoologia, etc. Les fitxes terminològiques que contenen termes normalitzats, és a dir, aprovats pel Consell Supervisor del TERMCAT, presenten el distintiu Neoloteca.
Nomenclàtor oficial de toponímia major de Catalunya de la Comissió de Toponímia de Catalunya (2a edició)
És l’obra que recull la forma oficial de 53.000 topònims de Catalunya, elaborada per la Comissió de Toponímia de Catalunya, que és l’òrgan d’assessorament, consulta i proposta en matèria de fixació oficial dels topònims de Catalunya.
Nomenclàtor toponímic de la Catalunya del Nord de l’Institut d’Estudis Catalans
És l’obra que recull la forma normativa catalana dels topònims més significatius de la Catalunya del Nord, elaborada per l’Institut d’Estudis Catalans. Inclou també la pronúncia de cada topònim d’acord amb la notació de l’alfabet fonètic internacional.
Criteris lingüístics de la Direcció General de Política Lingüística
Són monografies sobre aspectes convencionals de la llengua (majúscules, abreviatures, etc.) i sobre qüestions d’estil (criteris de redacció i de traducció, llenguatge no sexista, etc.), elaborades per la Direcció General de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya.
I a sobre, quan les opcions de cerca que ofereix l’Optimot no resolen el dubte lingüístic, es pot accedir a un servei d’atenció personalitzada.