Versos que són com trinxeres excavades en el camp de la realitat.
Ponç Pons.
El rastre blau de les formigues
Del Narcís Comadira a la Marta Pessarrodona: Lluny, per camins tremolosos d’infància, per nits d’estiu, per terrasses de bars, t’he retrobat lluna blava perduda. A un poema preciós anomenat «Blue Moon»
Aquest llibre surt de l’àrea de tractament d’una presó. Els mestres de l’escola paren un taulell amb un grapat de llibres «viatgers». Bé. Doncs res: Ponç Pons t’ha agradar, té l’estil que té, intel·lectualoide (al cap i a la fi el senyor és catedràtic en llengua i literatura catalana) que, segons com, por adormir les … [+]
Estiu 2022 Aquest llibre és un dels 4 proposats per la Tardor Literària a Argentona. Pujades té l’art de crear atmosferes pròpies i independents a cada un dels vint-i-un relats més o menys curts. Una escriptura senzilla i llegidora però, al mateix temps, incisiva en els temes que tracta. No em sembla, com diu a … [+]
No coneixia l’autora de res. Va aparèixer xafardejant llibres a la llibreria Les Voltes, de Girona. ‘Nusos’ ja té la gràcia del doble sentit. No sé ni em sembla que es mencioni enlloc si en la llengua original la paraula també té el mateix doble sentit que té en català. ‘Nusos’ és un seguit de … [+]
No sé si és un text inventat per algun altre o no, com aquell de García Márquez tan famós, però és un text interessant per ser utilitzat, en algun moment, a un curs d’Escriptura creativa. És el següent:
De ‘Mercat’. Rafa Lahuerta Yúfera. Ed. Drassana, Col·lecció Jàssena num.15. Sisena edi. València set 2021 Escriure és això, forjar-se una veu pròpia. Res més. Agradar o no agradar no és allò principal. L’exigència de la pveu pròpia està per damunt de qualsevol altre variable contaminada per les tendències majoritàries, les preferències d’això que diuen públic … [+]
‘Camí de cavalls’ Noemí Morral. Voliac Poesia. Argentona 2019 La Noemí Morral, a més de poetessa és il·lustradora. Versos com a fotos de paisatge, versos que capturen l’instant de la contemplació, del gaudi i de la reflexió a partir de la natura. En primera persona del singular, i també en la del plural, sempre en … [+]
Aquest migdia, a un dinar informal de feina, ha sortit durant una estoneta la qüestió de les criatures i de la paternitat i de… Un company m’ha parlat d’una cita de Saramago al respecte… Aquí un no combrega gaire (gens) amb la qüestió divina, però totalment amb el sentit de les paraules del mestre: Aquestes: … [+]
A les portes de la Biblioteca del poble un prestatge ple de llibres abandonats, oblidats, desestimats… llibres que la gent ja no vol, que ja no volem. Faig una ullada, sempre en faig una ullada però mai no me n’agafo cap. Avui, però, un d’ells m’ha cridat l’atenció: «La roca roja«, del Raimond Aguiló i … [+]
«Clàssics per a la vida: Una pètita biblioteca ideal» és el títol del llibre de Nuccio Ordine traduït al català per Jordi Bayod. L’obra proposa una mena de canon de lectures. Un fragment de la contraportada diu: Nucció Ordine ens convida a descobrir o recordar alguns dels clàssics de tots els temps, mestres d’innombrables generacions: … [+]
Versos que són com trinxeres excavades en el camp de la realitat.
Ponç Pons.
El rastre blau de les formigues
Saramago, José, «Memorial del convent», trad. Josep Daurella. Barcelona, Edicions Proa, 1988, 288 p. Tít. orig. Memorial do Convento MEMORIAL DEL CONVENT Un text literari, una obra literària és el balcó a un infinit mar d’interpretacions. Quan m’acosto a un text, ja des de les primeres línies del primer capítol intento intuir-lo, ensumar-lo, saber quines … [+]