Un dels llibres recomanats més fervorosament pels apòstols de la literatura de qualitat en aquests darrers temps ha estat l’especialíssim El Doctor Pasavento de l’especialíssim Enrique Vila-Matas.
Tot crític que es tingui en bona consideració necessàriament ha de fer i recomanar l’itinerari vila-matasià que comença a Historia abreviada de la literatura portátil (1985), continua per Bartleby y compañía (2000), passa per El mal de Montano (2002) i arriba a un cim literari difícil de superar amb El Doctor Pasavento (2005).
Des de finals del segle XVIII els apòstols de la literatura discuteixen sobre quina era, quina havia de ser o quina és (perquè encara hi són a mitja discussió) la relació entre la literatura (més o menys com l’entenem actualment) i allò que més o menys entenem com a realitat.
Grosso modo: fins la dècada dels vuitanta la literatura reflectia, d’alguna manera o altre, allò que era l’autor o allò que era la societat. A partir dels vuitanta, però, la literatura s’independitza de l’autor i de la realitat i es converteix en una mena de món paralel que tot i semblar-se molt a la realitat que coneixem no ho és, ni ho pretén.
Macondo té la seva existència pròpia, Obaba, Mequinensa… Però també la tenen, més enllà dels homònims que coneixem, Barcelona, París, Casablanca…
Bé. Doncs tota l’obra de Vila-Matas, mestre major, alquimista de gèneres literaris, forjador de llegendes, transcorre dins del món paral•lel que és la literatura. En altres paraules: la seva obra no reflecteix la seva persona, ni la nostra societat, no. L’obra de Vila-Matas crea i reflecteix al mateix temps el món paral•lel que és la literatura i que, a la fi, no té res a veure amb la realitat que coneixem. Fins i tot el propi Vila-Matas és un personatge literari cuinat a foc lent pel propi Vila-Matas.
Així doncs té sentit qüestionar-se: forma part la literatura de la nostra realitat? Uf! Paraules majors.
El Doctor Pasavento és, entre altres coses, un homenatge al autor de cult Robert Walser i per això cal llegir abans Walser. Es pot obrir El Doctor Pasavento així per així, a les braves, però com aquest text és, entre altres coses una recomanació, recomanem no fer-ho. Bé: recomanem no fer-ho si el que volem és, a més de llegir Pasavento, amarar-nos de literatura en estat pur.
Així doncs: convé haver llegit abans El Paseo de Walser i almenys Historia abreviada de la literatura portàtil del propi Vila-Matas.
Llavors, tenint en compte que la literatura existeix però no existeix, estant una mica familiaritzat amb Robert Walser i després d’haver tingut un contacte amb el Vila-Matas més torero, llavors sí, llavors, lectors i lectores, s’ha de dir amb majúscules: CAL LLEGIR DOCTOR PASAVENTO I CAL LLEGIR-HO BÉ, de mica en mica, aixecant la mirada del llibre perquè les línies acabades de llegir puguin fer el seu efecte a la nostra memòria, intentant seguir les constants invitacions a altres lectures, a altres autors, a altres literatures…
I serà llavors, un cop situats, quan la contraportada del llibre potser ens suggerirà alguna cosa més que la història d’un escriptor que vol desaparèixer:
«El narrador de Doctor Pasavento persegueix la destinació de l’escriptor suís Robert Walser, de qui admira el seu afany per passar desapercebut, la vida de bella infelicitat que va dur i l’extrema repugnància que li produïen el poder i la grandesa literària. Vol apartar-se, i un dia desapareix. Creu que indagaran però a Pasavento no li busca ningú i a poc a poc va imposant-se la senzilla veritat: ningú pensa en ell…». Senyors, cal treure’s el barret.
El Doctor Pasavento (Anagrama), d’Enrique Vila-Matas. VILA-MATAS, ENRIQUE. Doctor Pesavento. Editorial Anagrama. 388 pàgs. Preu: 19,00 euros.