Skip to content

RAMIRO ZAFRA RÍOS Posts

“LES VEUS DEL PAMANO”: LITERATURA EXCEPCIONAL

Les veus del Pamano no és un d’aquells llibres que trobes als prestatges de les llibreries i que et sedueixen per la particularitat de la seva edició, o pel seu aspecte… sinó tot just el contrari, és un d’aquelles novel·les que només comences perquè algun amic te l’ha deixat o perquè realment te l’ha recomanat de debò.

Una mestra de Sort, la Tina, fa unes fotos a una vella escola al municipi de Torena (al Pallars) just abans que l’enderroquin. És allà on troba una capsa de puros que amaga al seu interior un dietari, escrit per l’Oriol Fontelles, mestre a Torena durant uns mesos, just a l’època més dura de la postguerra en aquelles contrades.

A través d’aquest dietari, la Tina s’endinsa en la història més negre del poble: l’assassinat de dos membres (pare i fill) d’una família franquista el dia següent de l’alçament del 36, la dedicació de tota una vida a venjar aquestes morts, un alcalde botxí, les corresponents morts al bàndol republicà, les incursions dels maquis, l’amor secret i pur (amb el seu corresponent sexe) de la vídua totpoderosa, l’amor del mestre, la seva por, la seva heroïcitat, un desafiament ni més ni menys que a Déu…

En poques paraules: 696 extraordinàries pàgines d’una literatura excepcional, aptes per tots els públics i lectors. Absolutament recomanada.

Les veus del Pámano, de Jaume Cabré.
Editorial Proa-literaria. Col·lecció A tot vent
24,7 euros • 704 pàgines

ÉBANO: DE TÀNGER A CIUTAT DEL CAB

Senegal, Mauritania, Mali, Marroc… les pasteres i els “cayucos” arriben sense descans a les costes canàries, a les andalusses, a les italianes.

Els nostres diaris, les nostres televisions, els nostres mitjans ofereixen aproximacions sensacionalistes vestides d’objectivitat. “Así son las cosas y así se las hemos contado” presumia, alguns anys enrera, un presentador de telediaris.

Enmig d’aquest panorama informatiu, destaca la llum d’un periodista polac sovint aclamat com el millor reporter del segle: Ryszard Kapuscinski. De la seva mà, el 1998, Ébano.

Kapuscinski va ser reporter a diferents països de l’Àfrica; hi va viure alguns anys, va recórrer tot el continent, va ser testimoni de cops d’estat, revolucions, fams, guerres… va patir greus malalties i va sobreviure als rigors del desert.

Periodista reporter i viatger per naturalesa i ofici, Kapuscinski recull les experiències més significatives del seu periple a Ébano, una novel·la mosaic, un testimoni directe, cru i entenedor que de cap manera deixa indiferent al lector.

Aquest magnífic text acosta Àfrica al lector occidental, ens acosta els racons més interiors de l’Àfrica que, en general, desconeixem completament. Perquè els “cayucos” no parteixen de les costes, sinó de les més profundes entranyes d’un continent impossible, de “todo un océano, un planeta aparte, de todo un cosmos heterogéneo y de una riqueza extraordinaria.”

Ébano és una excepcional guia de viatge per endinsar-se en el passat i present del continent negre, uns prismàtics per observar d’aprop els mil i un detalls del dia a dia de qualsevol racó del gran continent africà i que contextualitzen (que no justifiquen) cadascuna de les pasteres i “cayucos” que salpen cap al nord, que fan entendre la xarxa de contactes i solidaritats que els africans despleguen a Europa, que fotografia, sense mencionar-lo, el drama que suposa fracassar en l’intent d’arribar a les costes del nord.

En temps de migracions i desplaçaments inhumans, d’incomprensió entre cultures, en temps de literatures narcisistes i egocèntriques, l’Ébano de Kapuscinsky s’ofereix com a fita, com a crida d’atenció, com a acostament de referència.

Una novel·la generosa, enriquidora, un d’aquells textos reveladors que treuen al lector d’una edulcorada imatge del continent africà i mostra una altra imatge més contemporània, més propera, més real.

Sense cap mena de dubte, cal llegir-la.

” Dedica una part significativa del seu temps a l’escriptura, creant tant històries pròpies com alienes.”

Sóc formador TIC.

Aquest matí he volgut comparar ChatGPT i DeepSeek i he fet aquesat cerca:

¿Què en saps de l’escriptor Ramiro Zafra Ríos?

Aquí la resposta, totalment inventada cent per cent, de DeepSeek:

i aquí la de ChatGPT

ChatGPT fa errors “ingenus”. Sóc formador TIC. La resta d’activitats que hi apareixen són aficions. Però entenc d’on ho treu, de la meva biografia, del perfil de GoodReads, o de la bio d’aquets espai web.
“Pell amunt pell endins” encara no s’ha publicat. De fet, encara l’estic enllestint. Potser al maig. Però ho interpreta del fet que hi ha una estructura d’article, aquí, en aquest web.

Deu n’hi do la resta.

I

I. VIGÍLIA

Una copa de vi
sobre la taula,
una clau de bronze,
un grapat de terra.

Fa olor de ressaca de mar,
de nit incerta,
d’oli cremant a les torxes,
d’espera calma.

Tot està disposat,
sacrificades les hecatombes,
vessades les libacions,
desxifrats els auguris.

Tot ha estat dit.
Tot escrit.

“L’esdeveniment”. Annie Ernaux

L’Annie Ernaux, Nobel de Literatura del 2022, va avortar clandestinament quan tenia 23 anys, quan l’avortament a França encara era una pràctica il·legal. “L’Esdeveniment”, eufemisme amb el que Ernaux es refereix al seu avortament, és la novel·la breu en que recupera aquella experiència gràcies, en part, a les notes, breus, de la seva agenda de llavors. La proposta d’Ernaux, a partir d’aquestes notes, és ser fidel al que va passar, al que va viure i al que va sentir. És una narració autobiogràfica molt abans que una autoficció. En principi, el que Ernaux ens presenta, tot i el filtre literari, és el que va passar o, si més no, el que ella creu que va passar, o fins i tot el que recorda que va passar.

Aquesta narració autobiogràfica que a estones flirteja amb el que podríem anomenar un fals dietari, es construeix sobre un tot de breus fragments de text, de la mateixa manera que la nostra memòria, especialment la de fets llunyans, acostuma a ser abans un conjunt de “flashos” que no pas un record lineal i complet dels fets. Hi ha una certa combinació entre els fragments que directament recuperen records i reflexions presents que parlen de la relació entre els records i, per exemple, les notes de l’agenda, així com alguna reflexió sobre el propi fet literari. Aquesta construcció del text sobre breus fragments és, segurament, el tret característic de la novel·la, el que ens la situa com a exercici de descripció d’aquella experiència determinant a partir de la memòria i del record.

La primera persona i el llenguatge planer i comprensible facilita la identificació de qui llegeix fins i tot amb la pròpia introspecció de la narradora. Hom pot sentir-se fàcilment en la pell de la narradora a poc que es deixi portar per la seva veu. Altra cosa és com de còmode es senti qui llegeixi, que segurament dependrà de la seva opinió al respecte de l’avortament.

A partir d’aquí, Ernaux fa transversalment palesa una sèrie de temes i qüestions que sí bé formen part de la novel·la, potser han eclipsat el molt que de literari té el text. Qüestions com el context social i legal de la França de principis dels anys seixanta del segle passat, les relacions entre classe socials, les relacions familiars, la qüestionabilitat, o no, de les pràctiques mèdiques clandestines i, sobre tot, el paper de la dona, els drets de la dona sobre sí mateix i el seu cos, la desigualtat de gènere.

“L’Esdeveniment” aixeca passions i revifa ‘etern debat’ sobre l’avortament allà on arriba, però per l’Annie Ernaux, tan important com fer emergir “l’esdeveniment” era apressar-lo literàriament:

«L’autèntic objectiu de la meva vida tal vegada és aquest: que el meu cos, les meves sensacions i els meus pensaments esdevinguin escriptura.»

— Annie Ernaux

Cal llegir-lo.

“L’esdeveniment”
Annie Ernaux
Ed. Angle Editorial.
Traducció de Valèria Gaillard

 

“3 a Denver”. Joel G. Morera

En Woshley, en Limpsey i l’Stuart són comercials de màrqueting desplaçats per la seva empresa a Denver per assistir a una Fira d’activitats a l’aire lliure amb l’objectiu de fer captació de nous clients. L’empresa els allotja no a un hotel, com seria habitual, sino a un apartament que ha de ser enderrocat en breu.

En aquest particular apartament el Woshley troba uns blocs de notes totalment escrits, l’Stuart una vella tele, i el Limpsey un magnetòfon amb un tot de cintes enregistrades. L’apartament i, sobre tot, aquests objectes que abdueixen als 3 personatges són, en realitat, l’element clau que li dona sentit al text, l’element sense el qual la novel·la no tindria sentit. Aquesta abducció que es produeix mica en mica, com qui no vol la cosa i sense motiu aparent, va deslocalitzant els personatges, allunyant-los de qui són i de què havien vingut a fer a Denver. No hi ha explicació lògica o racional que justifiqui aquest procés d’abducció, però la prosa més aviat pausada de G. Morera la fa avançar suaument i arriba un moment en que ja forma part del joc i hom no es demana pel sentit, senzillament incorpora el sense sentit i segueix llegint. De la relació dels personatges amb els objectes és que raja la connexió amb Denver i amb la cultura norteamericana… que t’ha d’interessar.

La prosa de “3 a Denver” és la d’una d’aquelles novel·les que s’entretenen a desplegar-nos l’evolució que la psicologia dels personatges experimenta al llarg de la història, i que ho fa amb tota la paciència del món, amb descripcions que potser no caldria que fossin tant detallades i que, diria, determinen en excés el ritme. A la novel·la negra ja passa això però les descripcions amaguen detalls que després expliquen els desenllaços. Aquí no és el cas i de vegades hom voldria saltar-se alguna pàgina i fer una mica de via.

En qualsevol cas “3 a Denver”, opera prima de G. Morera és una novel·la seriosa, treballada, precisa, i un punt enigmàtica. Estarem atents a la següents.

3 a Denver.
Joel G. Morera.
Quaders Crema. 2024

Pell amunt pell endins

El llibre

Pell amunt pell endins
Ramiro Zafra Ríos
(En mans de la correctora…)

 

La història

PELL AMUNT PELL ENDINS és un mosaic d’històries curtes que es llegeixen d’una revolada, un trencadís d’instantànies de la vida oculta de Vilalladó, un poble qualsevol, no gaire lluny de Barcelona.

Aquí, rere les portes tancades, sota les llums tènues dels bars o entre els llençols mig desfets, es viuen moments intensos i únics en la vida de qualsevol persona.

Personatges que es creuen, es desitgen, es trenquen i es tornen a cosir. Cossos que parlen, mirades que ho revelen tot, records tatuats a la pell.

Cada relat és com una fotografia instantània: captura un segon de la vida dels seus protagonistes i el transforma en una escena plena de sensualitat i emoció. Històries que es llegeixen com qui observa una seqüència de polaroids, cadascuna amb una veritat pròpia, cadascuna amb un pes que queda impregnat a la memòria.

Ideal per llegir entre estacions de metro o just abans d’apagar el llum.

Curt, directe i addictiu.

 

El que diuen els lectors

És un recull de relats que enganxa i té tocs realment genials. Enhorabona per la feina feta. Espero i desitjo que si l’arribes a publicar tingui una bona acollida: se la mereix.

Maria

 

Altres

Slice of life

Slice of life es una frase que describe el uso del realismo mundano que representa las experiencias cotidianas en el arte y el entretenimiento.

La expresión literaria se refiere a una técnica narrativa que presenta una muestra aparentemente arbitraria de la vida de un personaje, que a menudo carece de una trama coherente, conflicto, o final.​ La historia puede tener poco progreso de la trama y poco desarrollo de los personajes, y con frecuencia no tiene exposición, conflicto o desenlace, con un final abierto.

Wikipedia

No acabo de tenir clar si “Pell amunt pell endins” hi cabria en aquest calaix… però… vols dir que no?

Que la tierra os sea leve.

El libro

Que la tierra os sea leve
Ramiro Zafra Ríos
Ed. El Desván de las letras.
2022

Comprar “Que la tierra os sea leve”

 

La historia

Ramiro Figueroa es un republicano que, pasada la Guerra Civil Española, se alista en el ejército para purgar su pasado e intentar rehacer su vida junto a Helena, la maestra de Calvos de Randín, una aldea de pasadores y traficantes junto a la frontera con Portugal.

Pero el 1 de julio de 1941 es enviado «voluntario» a combatir, en el bando de la Alemania de Hitler, en el frente ruso, en la conocida División Azul.

Un acercamiento diferente, próximo y desmitificado del paso de la División Azul por el frente ruso desde la perspectiva de un pequeño grupo de soldados y enfermeras que componen la Primera Sección de Ambulancias.

 

El origen de “Que la tierra os sea leve”

Me llamo Ramiro por mi abuelo. En casa siempre se había explicado su historia: estaban formados en el patio del cuartel cuando a las columnas pares les hicieron dar un paso al frente. Esos, los del paso al frente, fueron buena parte de los «voluntarios» que acudieron a la llamada de la División Azul para combatir el comunismo en el frente ruso.  El abuelo, mi abuelo Ramiro, desapareció en combate y fue dado, como tantos y tantos otros, por muerto. Pero aunque herido de muerte, el abuelo sobrevivió y algunos días después fue rescatado. Justo en esos días nació mi padre que, oficialmente, nació hijo de viuda. Pero el abuelo, perteneciente a la Primera Sección de Ambulancias, fue de los que regresaron, de los que se reencontraron con sus familias. El abuelo fue, sin duda, un hombre afortunado.

Pero mi abuelo Ramiro no es el protagonista de esta historia a pesar de que hay algunas similitudes, el nombre del protagonista, los detalles del reclutamiento, el periplo hasta el frente ruso, la sección de ambulancias, la geografía de los combates…

 

Lo que dicen los lectores

He podido leerla antes de su publicación y he visto temas que Ramiro ni se había planteado en la historia pero que están ahí, el papel de la mujer en la Segunda Guerra Mundial, diferentes concreciones del nacionalismo,  la propaganda bélica desagraciadamente tan actual hoy con la invasión rusa de Ucraina…

Una novela ambientada en una guerra pero en la que late la historia de un grupo de personas con nombres y apellidos, con las que es muy fácil conectar.

Me ha sorprendido gratamente.

Cristina Rodríguez

Es una novela que con la División Azul te mete de lleno en el día a día de un grupo de soldados en la Segunda Guerra Mundial al sureste del famosísimo sitio de Leningrado.

La historia de un enfermero militar y su cuadrilla desde que salen de España hasta que entran en combate.

 

Pau Diaca

 

Arxipèlag de naufragis

El llibre

Comprar “Arxipèlag de naufragis”

La contraportada

Arxipèlag de Naufragis ens transporta a un univers on les illes són metàfores d’existències a la deriva, els mars amaguen silencis i records, i els naufragis revelen veritats submergides.

A través d’imatges poderoses i versos que oscil·len entre la serenor i la tempesta, aquest poemari traça una geografia íntima de pèrdues, descobriments i silencis, convidant el lector a embarcar-se en un viatge profundament humà.

Som illes, ens diu el Ramiro Zafra Ríos; illes que cerquen petjades, habitants, un lloc on reconèixer-se enmig del mar desconegut. Els seus versos, carregats d’una bellesa melancòlica, són fletxes traçades en la sorra, far en nits d’insomni i l’eco persistent d’antics navegants.

Arxipèlag de Naufragis és una travessia poètica per les aigües del record, l’oblit i la identitat. Un cant a la fragilitat humana i a la resistència de l’esperit davant la immensitat del desconegut.

LLei de fugues

Mentre la flaire del carbó que el fogoner atrafegat llançava directament a la gola d’aquella bèstia li arribava transportada per la brisa marina, en Pierre, palplantat al bell mig de les vies, aixecava el cap vers les estrelles de darrera vegada.

David Obón Bayod
Llei de fugues.
Maig 2023